El curiós cas del conill blau
Remeten una canal de conill, que han retornat a l’escorxador d’origen degut a la presència de taques de coloració blavosa a la musculatura i que sembla que s’estenen amb els dies. Inclús arribant a afectar al greix i als ronyons.
En realitzar seccions al múscul s’observava com la pigmentació aprofundia en el teixit muscular. No es va observar cap anomalia durant l’exàmen antemortem.
L’exàmen histopatològic va revel·lar la presència de formes bacterianes (gram positives i gram negatives) acumulades a la superfície de la canal i que no penetraven en la musculatura ni generaven una reacció inflamatòria per part de l’organisme, confirmant que es tractava d’una alteració post mortem.
Es va realitzar un cultiu microbiològic i es va aïllar, en primera instància, Aeromonas hydrophila/caviae i Staphylococcus sciuri. Una nova anàlisi microbiològica va permetre finalment l’aïllament de Pseudomonas fluorescens.
En el llibre “Microbiologia de los Alimentos “ WC Frazier, DC Westhoff, Ed Acribia (1993), al descriure les coloracions a la superfície de la carn produïdes per bacteris s’indica que la proliferació de bacteris que produeixen una pigmentació grogosa (com és el cas de P.fluorescens) combinada amb la peroxidació dels lípids de la carn i el greix pot generar un pigment de color blavós, conegut com a “tinta de estampilla”. Ens trobem per tant davant d’un cas de contaminació bacteriana de la canal, molt probablement acompanyada d’una alteració de la cadena del fred.
Canals de conill amb taques de pigmentació blavosa a les extremitats posteriors.
La mateixa canal uns dies després. Es pot observar com la pigmentació s’ha estès per totes les extremitats i part del tronc.
Pseudomonas fluorescens en agar Cetrimide on s’evidencia la síntesi d’un pigment groguenc que és fluorescent. Imatge cedida pel Servei de Bacteriologia i Micologia del Departament de Sanitat i Anatomia Animals de la UAB.
