Infart de miocardi crònic en un vedell
Ens arriba una consulta d’una canal de boví (frisona) de 10 mesos, que presenta una lesió nodular al miocardi. Com que la presència de lesions nodulars musculars en boví acostumen a aixecar la sospita de cisticercosi, es remet el cor sencer al SESC per a descartar aquesta possibilitat i arribar a un diagnòstic. A més, la canal va ser declarada no apta per presentar artritis sèptica, tot i que aquesta lesió no es va estudiar a través del SESC.
En rebre les mostres es va poder observar una lesió al miocardi, de secció arrodonida d’aproximadament 1cm de diàmetre i allargada (uns 3cm), localitzada a la regió subepicàrdica del ventricle esquerre. La lesió era ferma i presentava una coloració blanquinosa homogènia.
A l’estudi histopatològic es va observar que la lesió consistia en un focus de necrosi cardiomiocitària, envoltat de molt abundant teixit de granulació i fibrosi. Els cardiomiòcits al focus necròtic presentaven cariòlisi i cariorrexi (fragmentació i pèrdua de nucli), però mantenien l’estructura cel·lular. Aquest canvi és característic de la necrosi coagulativa, que és indicativa d’un dany isquèmic (infart focal). Envoltant el teixit necròtic, es trobaven petites quantitats de neutròfils i abundants macròfags. Aquestes cèl·lules inflamatòries arriben al teixit necròtic amb la finalitat de fagocitar les restes cel·lulars en un fenomen anomenat necrotàxi. Finalment, la lesió estava circumscrita per una càpsula molt gruixuda, composta de teixit de granulació i teixit conjuntiu madur, sent una senyal de la cronicitat de la lesió.
La presència de teixit necròtic en el procés d’encapsulació es coneix com segrest, i és un intent de l’organisme de delimitar i reparar el teixit mort. En aquest cas, és una senyal de que un dany vascular focal ha produït la necrosi isquèmica del miocardi (infart) i s’ha iniciat el procés de reparació. Tot i que es coneixen moltes noxes capaces d’afectar el miocardi i, específicament, produir dany vascular causant infarts, la presència d’un únic infart focal no és consistent amb aquelles noxes que produeixen dany cardiomiocitari primari. L’esdeveniment més probable en aquest cas és una oclusió arterial. Tot i que es van revisar tots els vasos adjacents a la lesió, no es va observar cap fenomen vascular a l’estudi histològic. És possible que la lesió vascular ja fos resolta en el moment del sacrifici i només en quedés la regió infartada com a conseqüència. (AC)
Cor de boví. Un cop seccionat el ventricle esquerre, es pot observar la nodulació focal en localització subepicàrdica (sagetes).
Cor de boví. Detall de la lesió, que revela una coloració blanca homogènia.
Imatge histològica a pocs augments, on s’observa teixit cardíac necròtic al centre envoltat d’una càpsula de grans dimensions.
Detall del teixit necròtic, on s’evidencia una pèrdua de nuclis dels cardiomiòcits, especialment evident al comparar amb el teixit adjacent a la lesió (insert).
Marge del teixit necròtic, on s’aprecien neutròfils (meitat inferior) i macròfags (meitat superior) fagocitant els restes necròtics.
Detall de la càpsula a les regions més externes, on s’observa un teixit fibrós madur amb abundant col·lagen, producte de la seva cronicitat.
