Endocarditis valvular en un vedell
L’inspector que remet la consulta sospita d’endocarditis verrucosa.
L’estudi histopatològic evidencia lesions de tipus inflamatori molt cròniques (amb fibrosi evident) i que indiquen una causa bacteriana (presència de leucòcits polimorfonuclears neutròfils i colònies bacterianes). Per tant s’estableix un diagnòstic d’endocarditis valvular. El terme “endocarditis verrucosa” fa referència al caràcter exofític que solen presentar les endocarditis bacterianes. Aquesta lesió s’associa a la formació de trombes que poden embolitzar i provocar lesions metastàsiques abscedificants a altres punts de la canal.
En cas d’observar aquest tipus de lesió és important valorar be la resta de la canal ja que indica que l’animal ha sofert un procés de sepitcèmia.
El cultiu microbiològic va permetre aïllar un cultiu pur de Streptococcus uberis que és un patògen ambiental conegut per causar mamitis.
Altres causes d’endocarditis poden ser fongs o paràsits. Dins del diagnòstic diferencial en una lesió en aquesta localització es poden incloure també neoplàsies com ara un angioleiomioma (tumor de cèl·lules de múscul llis de la paret vascular).
Lesions a les vàlvules atrio-ventriculars.
Detall de la secció de la lesió valvular.
