BLOG

Historial de consultes

Limfadenopatia i lesions cutànies en porcs

• Limfadenomegàlia: augment de la mida dels limfonodes.
• Limfadenitis: inflamació dels limfonodes que, quan és generalitzada, sol ser indicador d’una malaltia infecciosa sistèmica en aquella canal. No obstant, això no sempre és així.
• Limfadenopatia: terme que fa referència a una afectació inespecífica (a nivell macroscòpic) dels limfonodes, que cursa amb augment de mida, podent ésser regional o generalitzada.

En aquesta entrada volem fer una breu revisió de les possibles causes que poden desencadenar alteracions dels limfondes.

• Hiperplàsia limfoide benigna: reacció immunològica inespecífica del limfonode, on no s’observa cap exsudat inflamatori. Es pot acompanyar d’edema o congestió.Pot ser un procés fisiològic o conseqüència d’una infecció vírica, bacteriana o protozoària prèvia. En els porcs pot presentar un aspecte quístic degut a l’arquitectura lobular dels seus limfonodes.
• Resposta a l’estrès: els porcs responen de forma peculiar a l’estrès durant el maneig. Un maneig deficient o una sobreexcitació poden causar l’aparició hiperaguda d’hemorràgies/reabsorció de sang  als limfonodes i també  lesions eritematoses a la pell i subcutis, que cal diferenciar de lesions associades a septicèmia o virèmia.
• Limfadenitis: presència d’un reacció inflamatoria als limfonodes; pot ser aguda o crònica i pot tenir diferents causes.
  • Limfadenitis supurativa o abscedificant: es caracteritza per la presència d’exsudat purulent. Associat a infeccions bacterianes.
  • Limfadenitis necrotitzant: presència de necrosi. Associat a infecció per Salmonella typhisuis, micobacteris, fongs i bacteris de tipus actinomicetals (Nocardia spp).
  • Limfadenitis granulomatosa: es poden observar nòduls endurits, ben delimitats o encapsulats, de vegades mineralitzats (forma nodular), o bé un augment de mida sense lesió macroscòpica aparent (forma difusa). Microscòpicament s’observa infiltració de macròfags, La forma nodular és compatible amb Tuberculosi, infeccions fúngiques o migracions parasitàries; la forma difusa es típica de la Circovirosi porcina.

• Neoplàsia: pot ser primària (el limfoma és una neoplàsia relativament  freqüent en porc) o be, menys freqüentment, és pot tractar d’una metàstasi (carcinoma, mesotelioma, etc).

• Altres alteracions:
  • Edema: augment de mida i aspecte humit al tall; cal recordar que els limfonodes drenen el líquid extravasat dels teixits.
  • Reabsorció de sang / Hemorràgies: Aspecte vermellós fosc, els limfonodes drenen la sang extravasada als teixits. També poden ser primàries per dany vascular degut a virèmia o septicèmia. En cas de drenatge sanguini, les zones envermellides corresponen a sinus peritraveculars i subcapsulars, mentre que si és hemorràgia del propi limfonode la coloració vermellosa es troba generalment a tot el parènquima.
  • Emfisema: presència de bombolles d’aire adherides al propi limfonode; en porcs, associat a enfisema intestinal. Augmenten de mida i suren a l’aigua.
  • Hemosiderosi: dipòsits d’hemosiderina, bàsicament observats a sinus peritraveculars i subcapsulars; especialment visibles en animals joves que han rebut injecció de ferro, donant coloració marronosa fosca als limfonodes
  • Antracosi: dipòsit de pigments de carbó de coloració negrosa.
  • Melanosi: dipòsit congènit de pigment melànic.
  • Dipòsit de pigment ceroide: producte de metabolisme de substàncies lipídiques, coloració verdosa.

Llistat de malalties més freqüents que poden cursar amb limfadenopatia:

En cas de limfadenopatía cal buscar altres lesions a les seroses, la pell o les vísceres que suggereixin septicèmia o virèmia com ara hemorràgies (petèquies, equimosis, púrpura) o pústules, pàpules, crostes...

Per diagnosticar aquests processos cal remetre mostres fixades en formol de la pell/ òrgans afectats i limfonodes. Cal tenir en compte que el procés d’escaldat de les canals genera importants artefactes a la pell i sovint dificulta l’obtenció d’un diagnòstic acurat. Per facilitar el diagnòstic és recomanable adjuntar també  mostres del mateix animal de la pell no afectada per poder comprar-ho amb la part lesionada.

Si se sospita d’una septicèmia es poden remetre mostres de fetge o melsa (òrgans amb gran contingut de sang) refrigerades per fer-ne un cultiu microbiològic.

Limfadenomegalia moderada amb reabsorció de sang (drenatge regional). En aquest cas la causa més probable era una dermatitis per exposició a la radiació solar amb una hiperplàsia reactiva secundària dels limfonodes.

Un segon exemple del cas descrit a la Figura 1.