Limfadenopatia i lesions cutànies en porcs
- Limfadenomegàlia: augment de la mida dels limfonodes.
- Limfadenitis: inflamació dels limfonodes que, quan és generalitzada, sol ser indicador d’una malaltia infecciosa sistèmica en aquella canal. No obstant, això no sempre és així.
- Limfadenopatia: terme que fa referència a una afectació inespecífica (a nivell macroscòpic) dels limfonodes, que cursa amb augment de mida, podent ésser regional o generalitzada.
En aquesta entrada volem fer una breu revisió de les possibles causes que poden desencadenar alteracions dels limfondes.
- Hiperplàsia limfoide benigna: reacció immunològica inespecífica del limfonode, on no s’observa cap exsudat inflamatori. Es pot acompanyar d’edema o congestió.Pot ser un procés fisiològic o conseqüència d’una infecció vírica, bacteriana o protozoària prèvia. En els porcs pot presentar un aspecte quístic degut a l’arquitectura lobular dels seus limfonodes.
- Resposta a l’estrès: els porcs responen de forma peculiar a l’estrès durant el maneig. Un maneig deficient o una sobreexcitació poden causar l’aparició hiperaguda d’hemorràgies/reabsorció de sang als limfonodes i també lesions eritematoses a la pell i subcutis, que cal diferenciar de lesions associades a septicèmia o virèmia.
- Limfadenitis: presència d’un reacció inflamatoria als limfonodes; pot ser aguda o crònica i pot tenir diferents causes.
- Limfadenitis supurativa o abscedificant: es caracteritza per la presència d’exsudat purulent. Associat a infeccions bacterianes.
- Limfadenitis necrotitzant: presència de necrosi. Associat a infecció per Salmonella typhisuis, micobacteris, fongs i bacteris de tipus actinomicetals (Nocardia spp).
- Limfadenitis granulomatosa: es poden observar nòduls endurits, ben delimitats o encapsulats, de vegades mineralitzats (forma nodular), o bé un augment de mida sense lesió macroscòpica aparent (forma difusa). Microscòpicament s’observa infiltració de macròfags, La forma nodular és compatible amb Tuberculosi, infeccions fúngiques o migracions parasitàries; la forma difusa es típica de la Circovirosi porcina.
- Neoplàsia: pot ser primària (el limfoma és una neoplàsia relativament freqüent en porc) o be, menys freqüentment, és pot tractar d’una metàstasi (carcinoma, mesotelioma, etc).
- Altres alteracions:
- Edema: augment de mida i aspecte humit al tall; cal recordar que els limfonodes drenen el líquid extravasat dels teixits.
- Reabsorció de sang / Hemorràgies: Aspecte vermellós fosc, els limfonodes drenen la sang extravasada als teixits. També poden ser primàries per dany vascular degut a virèmia o septicèmia. En cas de drenatge sanguini, les zones envermellides corresponen a sinus peritraveculars i subcapsulars, mentre que si és hemorràgia del propi limfonode la coloració vermellosa es troba generalment a tot el parènquima.
- Emfisema: presència de bombolles d’aire adherides al propi limfonode; en porcs, associat a enfisema intestinal. Augmenten de mida i suren a l’aigua.
- Hemosiderosi: dipòsits d’hemosiderina, bàsicament observats a sinus peritraveculars i subcapsulars; especialment visibles en animals joves que han rebut injecció de ferro, donant coloració marronosa fosca als limfonodes
- Antracosi: dipòsit de pigments de carbó de coloració negrosa.
- Melanosi: dipòsit congènit de pigment melànic.
- Dipòsit de pigment ceroide: producte de metabolisme de substàncies lipídiques, coloració verdosa.
Llistat de malalties més freqüents que poden cursar amb limfadenopatia:
Malaltia / Agent |
Localització |
Lesió macroscòpica |
|
BACTERIS | |||
Arcanobacterium pyogenes | Generalitzat o focal | Limfadenitis purulenta. | |
Bacillus anthracis | LN mandibular i suprafaringi. | Augment de mida.
Hemorràgia i necrosi. |
|
Clostridium perfringens | LN peritoneals | Hemorràgia. Emfisema. | |
Epidermitis exsudativa
(Staphylococcus hyicus) |
LN superficials | Augment de mida. Edema.
Limfadenitis purulenta. |
|
Mal roig
(Erysipelothrix rhusiopathiae) |
Generalitzat | Augment de mida, congestió, hemorràgia subcapsular. | |
Mycoplasma hyopneumoniae | LN bronquials i mediastínics. | Augment de mida. | |
Rhodococcus equi | LN cervical i submaxilar | Limfadenitis necrotitzant. | |
Salmonel·losi | LN peritoneals | Edema, hemorràgia i necrosi. | |
Septicèmia per Escherichia coli | Comença pels LN mesentèrics.
Generalitzat |
Augment de mida. Congestió. | |
Septicèmia per Salmonella | Generalitzat, però sobretot LN gastrohepàtics. | Edema i augment de mida. | |
Septicèmia per Streptococcus (S.equisimilis, S.suis) | Generalitzat o focal | Augment de mida.
Limfadenitis purulenta. |
|
Tuberculosis
(M. bovis, M. avium) |
Generalitzat o focal | Limfadenitis granulomatosa/necrotitzant. | |
VIRUS | |||
Malaltia d’Aujeszky | Sobre tot LN cav. oral i tracte respiratori superior. | Augment de mida, hemorràgia i necrosi. | |
Circovirosi porcina | Generalitzat | Augment de mida.
Limfadenitis granulomatosa. |
|
Citomegalovirus | LN toràcics | Augment de mida. | |
Encefalitis B Japonesa | Generalitzat | Congestió. | |
Influenza porcina | LN bronquials i mediastinics. | Augment de mida. | |
Peste Porcina Clàssica i altres pestivirus (BD, BVD) | Generalitzat | Augment de mida, edema i hemorràgies. | |
Peste Porcina Africana | Generalitzat, però sobretot LN gastrohepàtics. | Augment de mida, edema i marcades hemorràgies. | |
PRRS | LN toràcics, generalitzat | Edema, coloració bruna i augment de mida. | |
ALTRES | |||
Toxoplasmosi | Generalitzat | Augment de mida. | |
Neoplàsies limfoides (Limfoma multicèntric, limfosarcoma) | Generalitzat | Augment de mida. | |
En cas de limfadenopatía cal buscar altres lesions a les seroses, la pell o les vísceres que suggereixin septicèmia o virèmia com ara hemorràgies (petèquies, equimosis, púrpura) o pústules, pàpules, crostes...
Per diagnosticar aquests processos cal remetre mostres fixades en formol de la pell/ òrgans afectats i limfonodes. Cal tenir en compte que el procés d’escaldat de les canals genera importants artefactes a la pell i sovint dificulta l’obtenció d’un diagnòstic acurat. Per facilitar el diagnòstic és recomanable adjuntar també mostres del mateix animal de la pell no afectada per poder comprar-ho amb la part lesionada.
Si se sospita d’una septicèmia es poden remetre mostres de fetge o melsa (òrgans amb gran contingut de sang) refrigerades per fer-ne un cultiu microbiològic.