Llengua blava a Catalunya i la seva detecció a escorxador
A data del 10 de juny d’aquest any 2024, s’ha declarat el primer focus de llengua blava a Catalunya des de l’any 2009. D’ençà s’han detectat casos a diverses explotacions a diferents comarques de les províncies de Barcelona, Girona i Lleida. Us remetem a la informació publicada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (DAAC) per a dades actualitzades referent a l’estat de la malaltia a Catalunya. La malaltia de la llengua blava està causada per un virus del gènere orbivirus, es transmet per dípters del gènere Culicoides i no és una malaltia zoonòtica.
La infecció pel virus de la llengua blava pot ocórrer en remugants domèstics i salvatges. Pot causar una malaltia aguda en ovins, no obstant també es pot presentar amb una clínica generalment més moderada en boví i en cabrum segons serotipus o soca circulant, sense descartar infeccions asimptomàtiques en qualsevol espècie. El serotipus circulant a Catalunya és el 8 i s’està manifestant clínicament en ramats ovins i, en menor mesura, en bestiar boví.
Trobar animals amb lesions compatibles a escorxador no hauria de ser habitual. Tot i això, en cas de sospita, podeu remetre mostres al SESC amb les dades de traçabilitat individual i d’explotació de procedència per realitzar-ne el diagnòstic. En aquesta entrada trobareu les troballes clíniques i lesionals més rellevants, així com les indicacions de com procedir en cas de sospita.
Les troballes clíniques més habituals són febre i apatia, presentant els animals una certa resistència al moviment. És habitual observar edema i/o congestió de la zona facial: llavis, morro, parpelles, àrea submandibular... així com congestió als rodets coronaris. Es possible observar descàrrega nasal entre serosa i mucopurulenta. En inspeccionar la mucosa oral, és possible observar petites hemorràgies o erosions/ulceracions. La llengua es pot trobar relativament incrementada de mida, habitualment degut a edema, i a més pot presentar cianosi.
Pel que fa a les lesions, a banda de les observables a la cavitat oral, és possible observar altres erosions/ulceracions al tracte gastrointestinal, molt habitualment a la mucosa del rumen i reticle, on també es poden observar hemorràgies. Es pot observar edema i/o hemorràgia de la zona faríngia i laríngia, així com pulmons molt edematosos i congestius. Tot i que es troba en discussió, es descriu que la presència d’hemorràgies al tronc pulmonar són lesions característiques de llengua blava. De fet, el cor pot presentar hemorràgies miocàrdiques d’extensió variable, sobretot aparents en localitzacions subepicàrdiques i subendocàrdiques.
En cas de tenir una sospita, la mostra d’elecció per confirmar/descartar llengua blava és melsa dels animals afectats (o sang amb EDTA si són animals vius), a partir de la qual es farà una PCR per detectar el virus. No obstant, recomanem remetre altres teixits lesionats al SESC per arribar a un diagnòstic en cas de descartar malaltia de la llengua blava. També és important considerar el diagnòstic diferencial d’aquesta malaltia: la presència de lesions ulceratives a la cavitat oral és també potencialment compatible amb malalties vesiculars o altres malalties erosivo-ulceratives (algunes malalties absents a Catalunya com febre aftosa, estomatitis vesicular i pesta dels petits remugants, altres d’irrupció recent a Catalunya com la malaltia hemorràgica epizoòtica, o altres endèmiques com BVD, entre d’altres). Els serveis veterinaris oficials d’escorxador han de comunicar les sospites de malalties de declaració obligatòria al DACC seguint el procediment interdepartamental a tal efecte, i les identificades com categoria A i també la llengua blava a més a més són de notificació individualitzada i urgent.
A continuació es mostren imatges de les troballes en un dels casos remesos a l'IRTA-CReSA per a la seva necròpsia dels primers brots detectats a Catalunya el 2024.(AC)
Úlcera lineal a la base de la llengua, amb el marge envermellit.
Envermelliment del nòdul limfàtic submandibular.
Edema a la regió de la musculatura submandibular.
Edema i congestió pulmonars marcats.
Presència d’escuma a la tràquea, indicatiu d’edema pulmonar.
Congestió marcada de la laringe.
Úlceres i hemorràgies a l’aspecte lateral de la llengua.
Múltiples petèquies a l’epicardi. Presència d’una petita hemorràgia a la serosa de l’arteria pulmonar (fletxa).
