El curiós cas del conill groc
Ens arriba una consulta d’una canal de conill híbrid de 15 mesos d’edat, que el servei veterinari oficial declara com a no apta pel consum donat que s’observa una coloració groguenca molt intensa de la canal. La sospita del servei veterinari oficial és d’icterícia hepàtica i sol·liciten descartar un possible cas de Malaltia Hemorràgica del Conill.
En rebre la canal sencera, la canal certament presentava una coloració groguenca molt intensa, predominantment al teixit adipós subcutani i perivisceral de l’animal. A més, era particularment evident perquè l’animal presentava unes reserves de teixit adipós molt més marcades que els altres animals del lot. No obstant, aquesta coloració no és present a la resta de teixits tous, en particular en obrir la tràquea i aorta, es va observar que presentaven la seva coloració blanquinosa habitual. Es prenen diferents mostres per al seu estudi, incloent 1) mostra de fetge en fresc que s’envia al laboratori de referencia (LaSAC) per descartar malaltia hemorràgica del conill, motivada per la possible icterícia, no obstant resulta negativa. 2) mostra de teixit adipós en fresc per realitzar la prova del alcohol-èter, que resulta positiva per pigments carotenoides (excloent la presencia de bilirubina i per tant, descartant icterícia) i 3) mostres en formol per histopatologia (incloent fetge, paret abdominal, cor, ronyó, pulmó i limfonodes). L’estudi histològic no revela alteracions significatives llevat d’una lleugera presència (inespecífica) de cèl·lules inflamatòries al fetge.
L’absència de lesions hepàtiques significatives, un resultat negatiu a l’ELISA pel virus de la Malaltia Hemorràgica del Conill, i l’absència de bilirubina en teixit adipós, fa descartar rotundament que la pigmentació de la canal fos per icterícia. Tal i com revela la prova de l’alcohol-èter, la hiperpigmentació era deguda a la presència de pigments carotenoides dipositats al teixit adipós.
Criteris per diferenciar icterícia d’acúmul de pigments: Els pigments carotenoides són lipofílics i s’acumulen predominantment al teixit adipós, mentre que la bilirubina té una gran afinitat per les fibres elàstiques. Per això, és recomanable obrir la tràquea i aorta (riques en fibres elàstiques) en cas de sospitar d’icterícia: aquestes presentaran una coloració groguenca molt marcada en casos d’icterícia i presentaran nul·la o poca afectació en casos de pigmentació per carotenoides.
Com a totes les especies, la hiperpigmentació de les canals es relaciona amb la ingestió de dietes riques en pigments carotenoides. No obstant això, en el conill s’ha descrit una mutació en el gen BCO2 (que codifica per un enzim implicat en el metabolisme dels carotenoides) com a causa d’hiperpigmentació en les canals, amb un patró d’herència mendeliana recessiva. En sistemes de producció intensiva és improbable l’aparició d’hiperpigmentació dietètica, pel que és possible que aquest fos un cas d’aquesta alteració genètica, malgrat no es va arribar a comprovar. (AC)
Canal de conill. S’observa una marcada coloració groguenca del teixit adipós subcutani.
Canal de conill. El teixit adipós perivisceral presenta una coloració groguenca similar. És molt notable la diferencia en comparar-ho amb la resta de canals. A més, aquesta canal presentava una quantitat molt major de teixit adipós.
Vísceres toràciques de la canal de conill. Es pot observar una coloració groguenca del teixit adipós mediastínic, no obstant, en obrir l’aorta s’observa una coloració normal. Aquest canvi és suggestiu d’hiperpigmentació per pigments carotenoides, mentre que en casos d’icterícia s’observa una marcada coloració groguenca de l’aorta donada l’afinitat de la bilirubina per les fibres elàstiques. Tot i que no s’observa a la imatge, aquest fet també aplica a la mucosa traqueal.
Prova de l’alcohol-èter a partir de teixit adipós de la canal afectada. Passades dues hores, els pigments carotenoides han difós a l’èter. En canvi, l’absència de coloració a la prova de l’alcohol descarta que aquest sigui un cas d’icterícia (la bilirubina és soluble a l’alcohol).
