Un dia qualsevol en un escorxador de conills (2023)
El passat juliol vam organitzar un taller pràctic d’identificació i descripció de lesions per veterinaris oficials d’escorxador. Per això, vam recollir vísceres i carcasses decomissades de diversos escorxadors de conills, que van ser objecte de discussió durant la sessió. En aquesta entrada es documenten un parell de lesions de les quals també es van recollir mostres en formol per realitzar-ne l’estudi histològic. (AC)
Els patòlegs i col·laboradors del SESC, Natàlia Majó i Carlos López-Figueroa, van conduir la presentació de casos del SESC de conill.
CAS 1
Pulmó dret de conill. S’observa un envermelliment i augment de consistència ben delimitat, afectant les regions cranioventrals dels lòbuls pulmonars. En tallar una porció de teixit pulmonar consolidat, s’enfonsa en aigua, mentre que la resta de teixit sura.
Histològicament es confirma la consolidació pulmonar, es a dir, la obliteració de l’espai aeri degut a exudatsa l'interior dels alvèols i bronquñiols. En aquest cas es pot veure com les víes aèries tenen un exsudat més dens (és a dir, més basòfil, per la presència de nuclis), mentre que els alvèols tenen menys cèl·lules inflamatories, i abundant edema. A majors augments (inset) es pot veure que l’exsudat es composa principalment d’heteròfils i – en menor mesura – de cèl·lules mononuclears.
La broncopneumònia catarral-purulenta és molt similar entre espècies, tant per les lesions observades com per la seva patogènia. Sempre és el resutat d’una noxa (quasi sempre bacteri) que guanya l’accès a pulmó a través de les víes aèries. Qualsevol agent que sigui capaç de interferir amb el funcionament de la barrera mucociliar en facilitarà el seu desenvolupament. Els agents més comunment aïllats en conill són P. multocida (aïllada en aquest cas) i B. bronchiseptica.
CAS 2
Carcassa de conill, en la que s’observen acúmuls de material purulent-caseós en el teixit subcutani i muscular, amb distribució multifocal i irregular; així com formació d’abscessos.
Histològicament es confirma la presència de múltiples lesions abscedificants (en ocasions irregulars), composades de molt abundants heteròfils viables i degenerats, delimitats per una càpsula fibrosa gruixuda.
Aquestes lesions subcutànies (en ocasions es poden trobar disseminades en cavitats toràcica o abdominal) són el producte d’infeccions bacterianes, quasi sempre Pasteurella multocida, que guanyen l’accés al teixit subcutani per exemple a través de petites ferides o injeccions.
