Infecció pel virus de la pesta dels petits remugants
La Pesta dels petits remugants és una malaltia que afecta ovelles i cabres. Pot afectar de forma subclínica a bovins, camèlids i porcs, però aquests no la poden transmetre. Es transmet per contacte directe amb animals infectats, fòmites, inhalació o ingesta, i figura a la llista de malalties de declaració obligatòria de l’OMSA (antigal OIE) i com a malaltia de categoria A segons el Reglament delegat (UE) 2020/687.
Està causada per un virus ARN de la família Paramyxoviridae i gènere Morbilivirus, molt semblants als virus que provoquen el brom (moquillo) en gossos, el xarampió en humans i la pesta bovina en bovins.
L’entrada del virus sol ser per via respiratòria (aerosols) o oral. La replicació inicial té lloc a les tonsil·les i al teixit limfoide associat a mucoses (MALT), seguida d’una virèmia primària. El virus infecta a monòcits, macròfags i limfòcits T provocant una depleció limfoide i greu immunosupressió en teixits limfoides (necrosi a nòduls limfàtics, melsa, moll de l’os i teixit limfoide associat a l’intestí -GALT-). Després s’esdevé una virèmia secundària que porta el virus fins als teixits diana: respiratori, digestiu, urogenital i pell. Els animals mostren febre, úlceres (a cavitat oral i faringe), diarrea , pneumònia i mort. No provoca vesícules sinó necrosi directa per replicació del virus en cèl·lules epitelials. A l’examen post-mortem, altres lesions observades són traqueïtis i enterocolitis fibrino-ulcerativa.
La malaltia és endèmica a l’orient mitjà, sud de l’Àsia i Àfrica. Es va declarar per primera vegada a la UE el 2018 a Bulgària i mes endavant el 2024 a Grècia, Romania i, de nou, Bulgària. El 2025 a Hongria.
En el diferencial cal incloure: llengua blava, febre aftosa, rinotraqueitis caprina contagiosa (Herpesvirus capri tipus 1), Enterotoxèmia (Clostridium perfringens, especialment el tipus D, per la diarrea) i malaltia de la frontera (BDV, Border disease virus).
En cas de trobar lesions compatibles el diagnòstic es fa per histopatologia (detecció de cèl·lules sincitials amb inclusions eosinòfiles inracitoplasmàtiques o intranuclears), immunohistoquímica i RT-PCR per a detecció del genoma víric. Les mostres d’elecció son pulmó, melsa, nòduls limfàtics mesentèrics i mediastínics, mucosa ulcerada i intestí. El laboratori de referència per al diagnòstic a l'Estat Espanyol és el LCV d’Algete. (EV)
Cabra antemortem. Diarrea (regió perianal bruta). Font: OMSA
Cabra. Antemortem. Congestió conjuntival. Font: Balamurugan et al 2014
Cabra. Antemortem. Secreció mucopurulenta perinasal. Font: OMSA
Ovella. Descàrrega nassal mucopurulenta. Cabra. Necrosi/Erosions a la mucosa oral (no vessícules). Font: Truong et al 2014.
Cabra. Necrosi de l’epiteli (arees blanquinoses) de la llengua i faringe. Font: USDA-APHIS
Cabra. Broncopneumònia secundaria (per immunosupressió). Font: Truong et al 2014
Cabra. Colon en zebra (marques longitudinals congestives). Font: Balamurugan et al 2014 .
Cabra. Colon amb marques longitudinals congestives. Font: OMSA
Cabra. Depressió i envermelliment de les plaques de Peyer. Fuente: Truong et al 2014.
