Infecció per el virus de la pesta equina africana
La Pesta equina africana és una malaltia causada per virus RNA del gènere orbivirus (Família Reoviridae) molt similar a la llengua blava o a la malalta hemorràgica epizoòtica dels remugants. S’han descrit 9 serotips diferents. Afecta sobretot a cavalls, els ases i mules son menys susceptibles i les zebres en son el reservori silvestre. Els gossos poden emmalaltir si consumeixen vísceres infectades. No és una zoonosis. La transmissió es dona per artròpodes dípters del gènere culicoides. Aquesta malaltia figura a la llista de la OMSA de malalties de declaració obligatòria així com a la llista de malalties de declaració obligatòria de categoria A (Reglament delegat (UE) 2020/687).
La malaltia està erradicada de la UE, Espanya va assolir l’estatus de lliure de pesta equina africana el 1993, després que el 1985 un brot que es va iniciar a Madrid per importació de zebres s’estengués per la península, Portugal i Marroc. En canvi, als països països de l’Àfrica subsahariana la malaltia segueix sent endèmica.
La detecció a escorxador és menys probable que a nivell clínic donat el seu curs agut. El virus es replica inicialment en macròfags i cèl·lules dendrítiques, després s’esdevé la virèmia amb replicació secundària en cèl·lules endotelials que provoca un dany vascular greu. En conseqüència, es produeix un marcat augment de permeabilitat (edema) i presència d’hemorràgies, sobretot a pulmó, cor, pleura i pericardi. La resposta immune també contribueix al dany vascular. A continuació trobareu un recull de les diferents formes descrites i les lesions que s’hi observen.
| Forma pulmonar
(dunkop) |
95% mortalitat, peraguda (cavalls no immunes)
Febre, dispnea, taquipnea, tos espasmòdica i abundant descarrega nassal serofibrinosa o amb molta escuma (sovint postmortem). Edema pulmonar (manca de colapse pulmonar) troballa en animales morts, no en sacrificats. Hidrotòrax (exsudat groguenc que pot coagular en contacte amb l’aire). Limfadenomegàlia dels LN TB i MD, amb petèquies a la càpsula. Hemorràgies a l’epicardi i l’endocardi. |
| Forma cardiaca
(dikkop) |
50% mortalitat
Febre, dispnea i cianosi. Edema subcutani (groguenc i gelatinós) al coll i cap (fossa supraorbitaria, parpelles, llengua, intermandibular), coll, tòrax y espatlles. Conjuntivitis. Petèquies a la mucosa conjuntival y mucosa oral. Hidropericardi. Congestió pulmonar. |
| Forma mixta | 70% mortalitat, la més comú.
Mescla dels dos quadres anteriors. |
| Forma febril | Pràcticament subclínica. En animals immunes infectats amb serotipus heteròlegs o èquids resistents (zebres). |
Les lesion no son específiques, tot i que l’edema a la fossa supraorbitaria és molt característic. En el diferencial cal incloure: anemia infecciosa equina (Retroviridae), encefalitis per arbovirus, virus Hendra, arteritis viral equina (Arterivirus), influença equina, piroplasmosi / babesiosi i purpura hemorràgica.
En cas de trobar clínica compatible a l’examen ante-mortem o lesions compatibles (atenció a les baixes durant el transport) el diagnòstic es fa per RT-PCR a partir de sang amb anticoagulants (EDTA, no heparina doncs interfereix amb la PCR) o a partir de mostres de melsa, pulmó o nòduls limfàtics toràcics. El laboratori de referència per el diagnòstic és el LCV a Algete. (EV)
Cavall. Edema palpebral i hiperèmia conjuntival. Font MAPA.
Cavall. Edema periorbital i de la conjuntiva. Font: Dr. Camilla Weyer.
Cavall. Pulmó. Manca de col·lapse pulmonar per edema. Font: USDA.
Cavall. Pulmó. Marcat edema pulmonar intersticial (Interlobular). Font: PIADC.
Cavall. Pulmó. Hemorràgies petequials a la pleura visceral. Font: USDA.
Cavall. Cor. Hidropericardi. Font: PIADC.
Cavall. Cor. Hemorràgies petequials a l’endocardi. Font: PIADC.
Cavall. Múscul esquelètic. Marcat edema Inter muscular. Font: PIADC.
Cavall. Múscul esquelètic. Marcat edema inter muscular. Font: USDA.
Cavall. Cec. Petèquies a la serosa del cec. Font: PIADC.
