Lesions associades a deficiències en les condicions de transport en una partida de porcs
Arriba a l’escorxador una partida d’uns 200 porcs procedents de tres explotacions diferents de fora de Catalunya després d’uns 1000 km i 18 h de viatge. Els animals es van carregar al migdia després de 4 hores de dejuni.
A la inspecció ante-mortem apareixen 6 baixes durant el transport i una addicional un cop descarregats els animals. En la resta d’animals s’observa abatiment, hiperèmia i temperatures rectals d’entre 37 i 39,5ºC. Els animals que han causat baixa presenten, entre d’altres lesions, petèquies cutànies, hematomes, ferides i eritema a la pell i les orelles.
Aquesta casuística va generar una sospita de pesta porcina africana (PPA) que va ser descartada per PCR.
A la inspecció post-mortem dels animals que van arribar vius es van observar nòduls limfàtics envermellits, lesions cutànies hemorràgiques i pal·lidesa dels músculs dels pernils. Els inspectors volien descartar que hi hagués algun procés infecciós agreujat per l’estrès associat al transport i van remetre mostres de dues canals declarades no aptes per alteracions organolèptiques greus (classificades com a carns febrils/septicèmia).
L’estudi histopatològic no va evidenciar lesions compatibles amb cap procés infecto-contagiós i es va concloure que les lesions observades es poden explicar per lesions traumàtiques degudes a baralles entre animals i possiblement una mort per hipertèrmia associada a l’estrès del transport (el mecanisme últim de la mort és un xoc vasogènic). L’envermelliment dels nòduls limfàtics era degut a una reabsorció de sang extravasada i no a hemorràgies en aquests òrgans.
En aquest cas es poden haver combinat diferents factors que hem de considerar. En primer lloc, és important tenir en compte que els porcs són animals molt sensibles al moviment i a les vibracions del camió (com nosaltres) si es compara amb altres espècies de ramaderia. Això fa que es puguin marejar amb facilitat, i la probabilitat que aquest mareig es produeixi és més gran si l’estómac està ple, després de dinar, que si han passat unes hores. La digestió de l’aliment genera sempre un increment de temperatura i quan els animals es maregen, aquest ve acompanyat també per un augment de la temperatura corporal (en humans ho detectem per la típica suor freda). Els porcs no suen i el seu principal mitjà per perdre temperatura és tombar-se sobre zones humides, comportament que no poden fer en un camió, pel que només els queda com alternativa panteixar. Però els porcs són dolents panteixant en comparació a altres espècies com els gossos, tenen poc angle d’obertura total de boca i una llengua curta que no sobresurt massa de la boca. En conseqüència, com que tenen dificultats perdent temperatura, hem de procurar que no la guanyin.
Idealment, per evitar que els animals estiguin fent encara la digestió i reduir els riscos de marejos (les dues coses fan augmentar la temperatura corporal), s’aconsella que els porcs facin un dejú abans de pujar al camió d’entre 6 i 8 hores. No obstant, al mateix temps, per evitar que els animals estiguin més nerviosos del compte a la destinació per la gana acumulada, es recomana que el dejú total fins el moment del sacrifici no superi les 16-18 hores. Per tant, en transports llargs, que per altra banda s’haurien d’evitar, no és una mala estratègia reduir el dejú a 4 hores abans del transport, que seria el mínim de temps recomanable. El problema és el següent: el moment de la càrrega és el més estressant de tot el transport ja que l’animal surt de la seva zona de confort (el seu corral de sempre) i és convidat (a vegades amb més presses a vegades amb menys) a abandonar-lo i pujar al camió. La pròpia resposta d’estrès generarà un increment de temperatura corporal que se sumarà al propi augment de temperatura produït per l’exercici muscular (més o menys intens segons el maneig del ramader) de l’animal al sortir del corral i pujar al camió. En el moment que el camió arranca i agafa velocitat l’aire entre a la gàbia del camió i ajuda als porcs a perdre temperatura i al cap d’una estona, amb sort, la temperatura anirà baixant i normalitzant-se gràcies a les pèrdues per convecció.
En aquest cas, però, el transport va fer tres càrregues diferents a tres granges diferents. Això vol dir que probablement sense que els animals carregats a la primera granja tinguessin temps de perdre temperatura el camió es va aturar durant una estona per fer una segona càrrega. Quan el camió s’atura amb animals que estan intentant perdre temperatura corporal es pot produir molt ràpidament, sobretot a les parts centrals i més frontals del camió (darrera la cabina) un microclima irrespirable que dificulta molt la pèrdua de temperatura.
Quan el camió s’aturi, sobretot parades suficientment llargues, passarà una altra cosa, i és que si hi ha animals que no es coneixen prèviament decidiran barallar-se per establir jerarquies. Mentre el camió està en moviment normalment els animals eviten barallar-se massa, ja que tenen altres preocupacions. Però si hi ha una aturada, estan en un espai reduït i no es coneixen prèviament, les baralles poden ser molt intenses i això ho complica tot encara més, ja que se li suma l’escalfor que ja portaven per l’estrès i l’exercici físic de la càrrega, una digestió encara activa, el risc de tenir un cert mareig, la falta de ventilació per estar el vehicle aturat i l’increment de temperatura brutal que suposarà l’activitat relacionada amb una baralla.
En conclusió, els factors de risc a considerar són:
- Evitar viatges llargs perquè per no tenir problemes a destí en podem tenir a l’inici del transport.
- Establir temps de dejú ideals de 6 a hores abans del transport i no superar a poder ser les 16h de dejuni total fins el moment del sacrifici.
- Tenir present que les primeres 2 hores després de la càrrega no s’hauria de fer cap aturada per mantenir els animals ben ventilats en tot moment.
- Tenir present que barrejar animals desconeguts s’ha d’evitar sempre, però especialment si saps que tindran una parada que els permetrà barallar-se.
Les lesions de les imatges són típiques de baralles entre porcs, inclús en la posició que ocupen al cos, part central i espatlla de l’animal, que és on prioritàriament es marquen quan dos porcs es barallen. Un cop l’animal està exhaust o moribund, es poden produir altres lesions per trepitjades accidentals en un entorn amb espai reduït.
Volem agrair al Dr. Antoni Dalmau del programa de Benestar Animal de l’IRTA les seves contribucions i l revisió d’aquesta entrada. (EV)
Animal abatut i amb lesions hiperèmiques cutànies (sageta).
Animals abatuts i amb hipertèrmia lleu (sagetes).
Lesions hemorràgiques cutànies (petèquies, equimosis, hematomes) en un dels animals que causen baixa durant el transport.
Lesions traumàtiques (hematomes i esgarrinxades cutànies) en un dels animals que causen baixa durant el transport.
Lesions hemorràgiques cutànies (petèquies, equimosis, hematomes) en un dels animals que causen baixa durant el transport.
Nòduls limfàtics amb reabsorció de sang (envermelliment dels sinus subcapsulars i peritrabeculars, en contraposició a un envermelliment difús que suggeriria hemorràgia al nòdul limfàtic).
