Leucèmia limfoide pel virus de Marek en broilers
Els estudiants de grau de la facultat de veterinària de la UAB realitzen pràctiques de necròpsia amb cadàvers d’aus, habitualment pollastres d’engreix comercials (broilers), que arriben mortes a l’escorxador (baixes durant el transport). En una de les darreres pràctiques es van observar lesions greus i similars en 12 broilers que aparentment corresponien al mateix lot. Es van remetre mostres al SESC per a estudiar a fons el cas.
L’estudi macroscòpic realitzat pels estudiants va permetre observar com a principal alteració una esplenomegàlia molt marcada, superant 3-4 vegades la seva mida normal. A efectes comparatius, eres molt majors que la mida del cor i -en els casos més greus- quasi tan grans com el pedrer. A més, presentaven una consistència molt friable, i al realitzar-ne la secció el parènquima sobresurt de la càpsula. En alguns animals també s’observaren àrees multifocals blanquinoses mil·limètriques de distribució generalitzada al fetge i/o ronyons. En canvi, no s’observaren alteracions macroscòpiques als ciàtics. Es van prendre mostres de melsa, fetge i ronyó de 6 animals afectats, i també es van conservar mostres de fetge i melsa en congelació.
En realitzar l’estudi histopatològic es va observar una marcada proliferació de cèl·lules rodones, petites, que ocupava gran part de les melses avaluades, així com en els focus blanquinosos del fetge i ronyons. Les cèl·lules presentaven una morfologia que recordava al limfòcit, no obstant, amb un nucli de major mida. A més, s’observà un fet curiós: al fetge les cèl·lules es trobaren predominantment circulant a dins dels sinusoides hepàtics. Mitjançant tècniques d’immunohistoquímica enfront a CD3 i CD20 es confirmà que aquestes cèl·lules que proliferaven eren limfòcits de llinatge T.
La majoria de proliferacions de cèl·lules T en aus de producció estan causades pel virus de la Malaltia de Marek, pel que vam remetre mostres de melsa en fresc per a fer tècniques moleculars. Es realitzaren tècniques de PCRs per detectar els virus de la leucosi aviària i de la reticuloendoteliosi, que van sortir negatives. En canvi, la PCR front el virus de Marek sortí positiva amb càrrega viral elevada. Es realitzà una PCR per discriminar virus vacunal de Marek de soques de camp, confirmant que es tractava d’un virus de camp. Finalment, es realitzà seqüenciació de la soca i determinació de patotipus, que permeté caracteritzar la soca involucrada com a molt virulentes plus (vv+MDV).
La malaltia de Marek en aquests casos no encaixa en cap de les formes clàssiques (visceral, nerviosa, paràlisi flàccida...). En canvi, coincideix amb la forma leucèmica limfocítica de Marek que s’ha descrit en molt comptades ocasions, associada a soques de molt alta virulència. La base per diferenciar la forma limfomatosa de la forma leucèmica és la presentació macroscòpica (esplenomegàlia difusa) i histològica (presència de cèl·lules neoplàsiques en els vasos sanguinis en comptes de creixements sòlids). Donat que és una forma tan rara, no hi ha una explicació a perquè en aquest lot hi havia tants animals amb aquesta presentació. (AC)
Esplenomegàlia molt marcada
Esplenomegàlia molt marcada. La melsa presenta una coloració més pàl·lida, i lleugerament heterogènia (puntejat blanquinós generalitzat).
La mateixa melsa, a la secció. El parènquima fa protrusió sobre la càpsula, indicatiu de la proliferación cel·lular que l’expandeix.
Fetge d’un dels animals afectats, que presenta àrees multifocals blanquinoses de distribució generalitzada.
Histología del fetge. S’observen abundants limfòcits de gran mida expandint els sinusoides hepàtics.
La tinció immunohistoquímica enfront CD3 confirma que les cèl·lules neoplàsiques consisteixen en limfòcits T.
