Pneumònia i aerosaculitis per Aspergillus fumigatus en guatlles
Ens arriben diferents consultes d’un escorxador d’aviram, en la que observen lesions en diferents partides de guatlles durant l’examen postmortem. Les lesions ocupen gran part de la cavitat celòmica i tenen un aspecte nodular. Es remeten les canals senceres afectades al SESC per confirmar-ne el diagnòstic.
Al rebre les canals es procedeix a la seva necròpsia completa, durant la qual s’observa una gran quantitat de masses d’aproximadament 1cm de diàmetre a la cavitat celòmica, a la secció revelen un contingut blanquinós, dens, caseós i amb una gran càpsula fibrosa. Les lesions es distribueixen en els sacs aeris, més centrades en la regió pulmonar, no obstant, en els casos més greus afecten la totalitat dels sacs aeris ocupant gran part de la cavitat celòmica (sense afectar les vísceres). Es prenen mostres de diferents granulomes de les diferents canals i s’envien al servei de microbiologia i també se’n realitza histopatologia.
Els granulomes, histològicament, es composen d’un gran centre necròtic, una banda de macròfags epitelioides i cèl·lules gegants multinucleades, i una càpsula fibrosa amb infiltrat limfoplasmocitari. A l’interior del granuloma, entre les restes cel·lulars, s’observen molt abundants hifes fúngiques septades, amb ramificació dicotòmica i parets paral·leles, compatibles amb fongs de la família dels ascomicets. Es realitza una tinció de Grocott en la que s’evidencien les múltiples formes fúngiques.
Paral·lelament, el cultiu fúngic resulta en l’abundant creixement de colònies fúngiques compatibles amb Aspergillus fumigatus, confirmant-ne que n’és l’agent causal. En un dels casos, a banda de l’ Aspergillus fumigatus es van aïllar bacteris de les lesions (E. coli, Enterococcus sp).
L’aspergil·losi en aus de producció sol presentar-se en forma respiratòria, és a dir, múltiples granulomes localitzats preferentment en pulmó i sacs aeris. També se’n descriu la forma digestiva, afectant a pap, pedrer i proventricle, entre d’altres. Tot i que és possible, la disseminació sistèmica en l’aspergil·losi no és un esdeveniment freqüent, per tant acostuma a presentar-se en una de les dues formes esmentades reflectint la via d’infecció. En broilers i ponedores acostuma a reflectir males condicions ambientals o un gran grau d’immunosupressió dels animals. En guatlles sembla que és una problemàtica més freqüent, però no s’ha aclarit si són animals naturalment més susceptibles. (AC)
Mitja carcassa de guatlla. Un cop treta la paret costal i les vísceres, s’observen múltiples granulomes involucrant pulmons i sacs aeris.
Carcassa de guatlla. Es poden veure molt abundants granulomes en els sacs aeris, ocupant gran part de la cavitat celòmica.
Imatge histològica a pocs augments d’un dels granulomes. Es pot observar un gran centre necròtic envoltat d’una banda de macròfags i teixit fibrós madur.
Detall del centre del granuloma, on abundants restes cel·lulars i heteròfils degenerats es troben al voltant de múltiples hifes fúngiques. Són més evidents a la tinció de Grocott (inset).
Tinció de Grocott a pocs augments, on s’observen abundants hifes fúngiques septades, amb paret paral·lela i ramificació dicotòmica (compatibles amb ascomicets).
Cultiu fúngic que revela el creixement abundant de fongs compatibles amb Aspergillus fumigatus.
