BLOG

Historial de consultes

El curs va comptar amb la col·laboració del Dr. Mariano Domingo UAB, IRTA-CReSA, del Dr. Jorge Martínez UAB iRTA-CReSA i del Dr. Alberto Marco UAB. Hi van assistir 21 persones que van valorar molt positivament l'activitat.

Pulmó de petit remugant amb àrees de consolidació del parènquima pulmonar de distribució craneo-ventral imatge típica de broncopneumònia supurativa, d'etiología bacteriana.

A: A l'esquerre parènquima pulmonar sa i, a la dreta, alvèols plens d'exsudat supuratiu. B: Detall dels alvèols plens de leucòcits polimorfonuclears neutròfils (PMNN). C: Detall d'un bronquíol ple d'exsudat inflamatori purulent.

Pulmó de petit remugant amb múltiples lesions nodulars blanquinoses.

A la secció les lesions presenten un aspecte necròtic i estan encapsulades.

A: Histològicament la lesió consistia en nòduls encapsulats amb un infiltrat inflamatori piogranulomatós compatible amb tuberculosi. B: Detall de l'infiltrat inflamatori amb presència de cèl·lules multinucelades de Langhans (sageta). C: La tinció de Ziehl Neelsen va mostrar la presència de bacils àcid alcohol resistents a la lesió. Un bon exemple de que cal enviar totes les lesions granulomatoses al SESC per no deixar de detectar brots d'aquesta zoonosi.

Pulmó de petit remugant amb àrees de consolidació anteroventrals (broncopneumònia supurativa) i presencia de material fibrós a la pleura (pleuritis fibrosa).

A la dreta pleura normal i, a l'esquerra, pleura engruixida amb secreció fibrinosa en fase d'organització amb teixit conjuntiu i vascularització.

En aquest cas també es podia observar exsudat supuratiu a l'interior d'alvèols i bronquíols.

Pulmó de petit remugant amb extenses àrees envermellides.

A: En fer un tall s'observa que l'enfosquiment només afecta la capa més superficial del parènquima (sageta). B: Histològicament s'observa una atelèctasi o col·lapse dels alvèols més superficials. Sense presència de cèl·lules inflamatòries (C). D: El parènquima pulmonar subjacent és normal. Es tracta doncs d'un artefacte i no d'una lesió.

Un altre pulmó de petit remugant amb broncopneumònia supurativa. En aquest cas però s'observa la presència d'exsudat fibrinós (sageta: material groguenc, friable, fàcil de desprendre i d'aspecte similar a la truita a la francesa) a sobre la pleura: pleuritis fibrinosa. És un cas simiar al Cas 3 però més agut.

Pulmó de petit remugant amb múltiples lesions de coloració grisosa de distribució dorso-caudal.

A: Detall de les lesions. B: Microscòpicament corresponen a una pneumònia granulomatosa amb presència de larves de paràsits nemàtodes. Es tracta doncs d'una pneumònia verminosa i sol presentar aquest aspecte grisós característic.

Aquest pulmó de petit remugant presentava també broncopneumònia supurativa i addicionalment es podíen observar multiples punts vermellosos amb aspecte hemorràgic (sageta) distribuïts per l'aspecte dorsal.

Aquests punts no s'han d'interpretar con a petèquies (hemorràgies) si no que es tracta d'aspiració de sang, que pot ocórrer durant el tall de la tràquea. A la histologia es pot veure la sang a l'interior dels alvèols. Aquesta alteració és molt comú en sacrificis rituals sense atordiment  (hallal o kosher). No s'ha de confondre amb una pneumònia per aspiració que es refereix a quan l'animal te una deglució desviada de contingut alimentici cap a la tràquea la qual cosa genera una necrosi i reacció inflamatòria molt greu.

Pulmó de petit remugant amb una hiperplàsia del nòdul limfàtic mediastínic i presència de nòduls blanquinosos al parènquima pulmonar.

A la secció es pot observar que es tracta d'una limfadenitis caseosa, amb el característic patró d'organització en capes de ceba. L'agent causal es Corynebacterium pseudotuberculosis. Aquestes lesions son bastant freqüents i poden ser concomitants amb una pneumònia granulomatosa per tuberculosi.

A: La histologia mostra capes de cèl·lules inflamatòries (PMNN i macròfags) degenerades sobreposades. B: La tinció de gram permet evidenciar les colònies de bacteris Gram+ que causen la lesió.

A: Fetge de petit remugant amb múltiples lesions parasitàies corresponents a diferents estadis de Cysticercus tenuicollis (fase larvària de Taenia hydatignea): quist viable (sageta blava), granuloma superficial (sageta verda) i trajecte de migració (sageta groga). La histologia ens mostra les diferents lesions: B: cicatriu fibrosa en el cas del trajecte de migració. C: Vessícula amb l'escòlex al seu interior. D: Granuloma parasitari hepàtic amb centre necròtic mineralitzat. No s'ha de confondre aquest paràsit amb una hidatidosi que presenta lesions intraparenquimatoses i no aquestes típiques vessícules a les seroses de les vísceres, com és el cas de C.tenuicollis.

Fetge de petit remugant que mostra una àreea de coloració més pàl·lida que la resta (sageta).

A: En tallar es pot observar que l'alteració afecta només la càpsula i no el parènquima. La histologia mostra que es tracta d'una àrea de fibrosi capsular (C), augment del gruix de la capsula hepàtica, sense significació patològica, en comparació amb una capsula normal (B)

Fetge de petit remugant amb un abscés (sageta) a la zona d'entrada de la vena umbilical (probablement secundari a omfaloflebitis) .

Al tall observem la lesió encapsulada amb material purulent, lleugerament verdós, al seu interior.

Centre necròtic (a l'esquerra) envoltat per una càpsula fibrosa (a la dreta).

A la dreta, fetge de petit remugant amb una coloració pàl·lida generalitzada.

L'estudi histopatològic mostra que el fetge de la dreta presentava una lipoïdosi hepàtica (o metamorfosi grassa), és a dir, un acumul de lípids en vacuoles a l'interior dels hepatòcits.