Qui ha mossegat aquests xais?
Ens arriba una consulta al SESC referent a una partida de xais creuats de 3 mesos, en la que 6 canals presenten lesions hemorràgiques. El servei veterinari oficial sospita de mossegades de gos donada la distribució de les lesions i la presència de lesions circulars que semblen els orificis d’entrada dels ullals.
Rebem una de les canals afectades a l’IRTA-CReSA pel seu estudi. A nivell macroscòpic presenta lesions molt evidents, consistents en esquinçaments musculars i hemorràgies, predominantment a les extremitats posteriors però també presents en altres localitzacions. S’evidencien varies lesions circulars (observades ja a escorxador), compatibles amb les ferides d’ullal. En alguns casos, s’observa un aspecte rugós de la musculatura i fàscia amb dipòsit de fibrina, suggestiu de ferida cutània penetrant i infecció bacteriana profunda. L’estudi histològic confirma que hi ha presència de bacteris i inflamació supurativa. Es realitza cultiu microbiològic d’hisops recollits d’aquestes regions i s’obté creixement de Staphylococcus coagulasa negatius.
L’aparença de les lesions (esquinçaments, ferides circulars) i el patró (predominantment a les extremitats posteriors) són molt característics de ferida per mossegada de gos, no obstant, no són una confirmació definitiva. Sovint els gossos mosseguen diverses vegades en una mateixa zona, mentre que el llop acostuma a mossegar i subjectar. Per aquest motiu remetem hisops al Servei Veterinari de Genètica Molecular (SVGM a la facultat de veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona -UAB-) per intentar detectar genoma de gos en potencials restes de saliva a les lesions. Aquests hisops es van prendre de les ferides infectades, assumint que en aquestes era més probable trobar restes de saliva al haver-hi trencament de la pell. De 3 hisops analitzats, en 2 d’ells es va aconseguir detectar ADN mitocondrial de gos (la PCR* emprada permet diferenciar l’ADN de gos del de llop i de l'ós bru). Per tant, es va confirmar genèticament que les ferides es corresponien a mossegades de gos.
Aquest cas és un exemple clar de les lesions produïdes per gossos (habitualment pastors) en mossegar ovelles. Aquests animals poden presentar una lleu coixesa però pot ser que no s’evidenciïn anomalies clares a l’examen ante-mortem. Ara bé, un cop retirada la pell, es veuen les greus lesions produïdes. És interessant reconèixer-les correctament per les implicacions que tenen a nivell de benestar. En cas de voler confirmar que es tractin de mossegades de gos, es poden remetre mostres al SESC. La mostra d’elecció és la pell de les zones de mossegada, doncs és aquí on amb més probabilitat es poden trobar traces de saliva del gos. (AC)
Canals de xai a l’escorxador amb múltiples lesions, principalment centrades a les extremitats posteriors.
Canal de xai que presenta lesions centrades a extremitats posteriors.
Major detall de les lesions a les extremitats posteriors. S’observen greus esquinçaments musculars amb molta hemorràgia associada.
Detall de les lesions circulars, que es corresponen a els orificis causats pels ullals del gos en mossegar.
Detall d’esquinçament muscular, amb presència de superfície rugosa i fibrina (indicatiu d’infecció bacteriana).
*L’anàlisi genètica ha estat finançada pel projecte LoupO Coexistence (EFA205/06) del programa europeu INTERREG VI-A Espanya-França-Andorra (POCTEFA 2021-2027).
1 comment(s)
Interessant cas de determinació de l’autoria a través de l’ADN. Si el gos que ha infringit les mossegades ha estat el del propi ramat, no serveix per fer aquesta activitat i hauria de ser retirat. Si el gos que ho ha causat ha estat un tercer que ha entrat a l’explotació, això te altres implicacions legals que caldria esbrinar a través de les mostres restants de l’ADN.