BLOG

Historial de consultes

El curiós cas de la ovella amb els limfonodes “verds”

Ens arriba una consulta referent a una canal d’oví d’engreix que presenta una coloració verdosa de tots els limfonodes (preescapulars, inguinals, suprarenals...). A l’examen post-mortem no es reporten alteracions en cap altre víscera. Ens remeten un dels limfonodes afectats per a realitzar-ne l’estudi histopatològic i aclarir la naturalesa de la lesió.

Histològicament es va poder apreciar una profusa infiltració per leucòcits polimorfonuclears eosinòfils madurs del limfonode, amb distribució multifocal generalitzada i bàsicament associada als sinus limfàtics de l'òrgan, i rodejant tot el teixit limfoide preexistent (fol·licles limfoides). A més, de forma difusa, es va observar una infiltració de la mateixa població eosinofílica a la càpsula del limfonode i al teixit adjacent a la càpsula. El teixit limfoide, a més,  presentava una lleugera activació i hiperplàsia.

Les troballes histològiques es van poder caracteritzar bé i, de fet, concorden amb l’aspecte macroscòpic dels limfonodes. La presència de gran nombre d’eosinòfils atorga un to verdós als teixits, similar al que passa en bovins amb la miositis eosinofílica, la qual mostra una tonalitat verdosa evident. No obstant, el diagnòstic i etiologia d’aquest procés ha quedat en discussió, contemplant-se les següents possibilitats:

• Parasitaria: les reaccions parasitaries solen ser eosinofíliques, i es pot esperar una acumulació d’eosinòfils en els limfonodes que drenen a teixits parasitats. No obstant, en aquest cas és improbable pel fet que tots els limfonodes estiguessin igual. A més, no es descriuen infiltracions eosinofíliques d’aquest gruix en resposta a parasitacions.
• Desordre mieloproliferatiu: en humans es reconeixen la leucèmia eosinofílica crònica i el síndrome hiperoesinofílic. Ambdós es corresponen amb una proliferació sistèmica d’eosinòfils madurs que s’alliberen a la circulació i poden infiltrar variablement alguns òrgans. La leucèmia és un procés neoplàsic i el síndrome hipereosinofílic és la seva contrapart reactiva, tot i que de vegades la línia entre els dos processos no es troba ben definida. Tot i no estar formalment descrita en ovelles i sense saber l’edat de l’animal, es va contemplar aquesta com una possibilitat. Per ajudar a decantar-se per aquesta opció, hagués estat útil l’estudi histopatològic d’altres vísceres, principalment moll d’os, fetge i melsa, òrgans que típicament presenten cèl·lules mielopoètiques en contextos proliferatius (tant neoplàsics com reactius).
• Mastocitoma: es va contemplar la possibilitat que la infiltració eosinofílica fos secundària a un mastocitoma disseminat, relació que s’observa freqüentment. En aquest sentit, es va realitzar estudi de marcadors (C-Kit) i no es va observar una presència incrementada de mastòcits respecte a un limfonode sa d’ovella.
• De manera similar, la reacció d’hipersensibilitat tipus I (mediada per IgE) típicament cursa amb un reclutament intens d’eosinòfils mediat per mastòcits.

Malauradament en aquest cas no es va poder arribar a un diagnòstic concloent tot i revisar profundament la bibliografia existent. No obstant, aquests casos sovint poden resultar els més interessants per suposar una oportunitat de discussió i revisió.  Potser aquest misteri quedarà sense resoldre o futurs casos ens ajudaran a investigar més. Des de l’equip del SESC agrairem el vostre feedback, i si mai heu vist limfonodes “verds” ens podríeu deixar un comentari. (AC)

Limfonode de canal d’ovella. A la secció s’observa una coloració lleugerament verdosa del limfonode en la seva totalitat, de forma difusa.

Presència d’eosinòfils en els sinus subcapsulars, envoltant els fol·licles limfoides.

Detall a més augments dels eosinòfils infiltrant el limfonode (amb grànuls vermells evidents al citoplasma). Els eosinòfils es troben ben diferenciats, a jutjar per la presència de grànuls i pel nucli bilobulat.