Lesions a les glàndules mamàries de truja
Darrerament ens han arribat consultes referents a alteracions de la glàndula mamària de canals de porcí femella reproductor. Es tracta d’un òrgan que, en el cas de truges lactants o recent deslletades, es pot destinar a consum humà.
Mames de truges lactants emmagatzemades per la seva comercialització.
Les verres tenen normalment uns 7 parells de mames (entre 3 i 10) a les regions toràciques, abdominals i inguinals. Les toràciques drenen als nòduls limfàtics esternals, i les abdominals i inguinals al nòdul limfàtic inguinal superficial. Cada mama està formada per dos unitats independents de teixit glandular (malgrat ser independents els teixits glandulars poden estar entrellaçats en una mateixa mama) que drenen en un sol mugró per via de dos conductes separats. No hi ha relació entre els teixits glandulars de les diferents mames. Les arteries i venes que irriguen les mames tenen anastomosis entre elles.
Cal tenir en compte les diferents alteracions fisiològiques que es poden observar en aquest tipus de canals. Entra dins de la normalitat trobar mames en diferents estadis de hiperplàsia o atrofia (mames seques) en el cas, per exemple, de mames que no han estat utilitzades pels garrins. Son animals que estan produint llet i en ser separats dels garrins l’excés de llet ha de reabsorbir-se, podent provocar un augment de mida i un aspecte edematós dels nòduls limfàtics.
Canal de truja reproductora amb mames en diferents estats fisiològics: atrofia del teixit glandular (mames seques) (sageta) i glàndula mamaria encara amb producció làctia (asterisc).
En quant a les patologies més freqüents que afecten al teixit mamari de les truges: les mastitis agudes en verres solen ser causades per E. coli, S. aureus, Klebsiella spp., i Streptococcus spp. en menor mesura. Solen afectar més d’una glàndula i s’acompanyen de reacció sistèmica (febre) i solen aparèixer poc després del part associades a la síndrome de mastitis i disgalàxia postpart (anteriorment conegut com la síndrome de mastitis, metritis i agalàxia, MMA). També es poden observar mastitis granulomatoses cròniques (abans s’anomenava botriomicosi), sovint causades per S. aureus, que poden estar en una o vàries mames. Malgrat aquests microorganismes s’han aïllat de truges amb mastitis també es troben en truges sanes per tant l’etiologia de la mastitis és multifactorial (higiene, hidratació, estat immunitari de la truja, etc....).
Una mastitis uniglandular (o de mes d’una mama) no implica que la resta de glàndules tinguin lesió ja que les glàndules són independents entre elles, especialment en cas de mastitis bacterianes on la via d’entrada és a través del mugró. S’entén que la resta de la canal tampoc ha d’estar afectada.
En canvi per patògens que arriben per via sistèmica com Mycoplasma spp., Mycobacterium spp. o infeccions fúngiques sistèmiques, per exemple, si que cal esperar afectacions multiglandulars. En aquests casos observaríem lesions també a la resta de la canal/vísceres i alteracions a l'inspecció ante-mortem (apatia, febre, etc.).
Altres lesions que es solen observar en mames de truja són abscessos cutanis associats a lesions traumàtiques tipus ferides o abrasions que els garrins hagin pogut fer durant la lactació. Si els nòduls limfàtics presenten aspecte vermellós és indicador de que, molt probablement, s'hagi reabsorbit sang extravasada des de la seva zona de drenatge. En aquests casos es recomana una inspecció detallada de la zona, incloent incisió dels nòduls limfàtics esternals i inguinals superficials, per descartar presència de lesions addicionals. Cal descartar la presència de lesions en altres parts de la canal que també drenin en aquests nòduls limfàtics, per exemple un abscés a l’extremitat posterior que dreni al nòdul limfàtic inguinal superficial.
Exemples de mames amb lesions traumàtiques i/o abscedificants a la pell.
En una truja es va observar una mama que presentava consistència endurida. Al tall el teixit mamari estava lleugerament envermellit amb petits focus hemorràgics. Histològicament es va observar fibrosi periacinar i presència de neutròfils a l’interstici i, en menor mesura, a l’interior dels alvèols: mastitis purulenta crònica lleu. Malgrat la lesió indicava un origen bacterià, el cultiu microbiològic va donar una resultat negatiu.
En dues canals més es van observar mames de consistència endurida que es van mostrejar. Histològicament les dues presentaven fibrosi periacinar lleu però cap lesió de mastitis activa. En canvi, el cultiu microbiològic en una de les mames va donar un resultat positiu ja que es van aïllar abundants colònies beta-hemolítiques identificades com a Streptococcus grup L (en el qual es troba Streptococcus dysgalactiae, que és un bacteri que pot estar com a comensal o causar mastitis en bovins i porcí).
