Mixomatosi en una partida de conills.
Arriba al SESC una consulta sobre una partida de 300 conills en la que s’observen lesions a l’inspecció ante mortem en 10 d’ells, principalment relacionades amb tumefacció facial, inflamació i alopècia. La sospita del servei veterinari oficial és de mixomatosi. Es remeten 3 canals i pells de la cara de diferents animals per realitzar-ne l’estudi anatomopatològic i eventualment confirmar o descartar si es tracta d’un cas de mixomatosi.
La mixomatosi és una malaltia que afecta als lagomorfs (conills, ocasionalment llebres) i està causada per virus de la família leporipoxvirus (per tant, és un poxvirus). La malaltia generalment és greu i té dues presentacions diferents: clàssica o cutània i respiratòria o amixomatosa. Donada la seva gravetat i repercussions en al indústria cunícola i en matèria de salut animal, s’inclou dintre de les malalties de declaració obligatòria (MDO) dels conills.
Pel que fa a les canals (sense pell, producte del procés d’escorxament de la canal) la troballa més rellevant va ser consolidació pulmonar craneoventral en totes les canals, amb diferents intensitats. Al realitzar-ne l’estudi histològic, es va diagnosticar una pneumònia intersticial subaguda lleu en dues de les canals, i greu amb component proliferatiu i necrotitzant en una de les canals, així com traqueïtis i rinitis supuratives lleus. La mixomatosi pot provocar pneumònia intersticial en conill en la seva forma respiratòria (amb un component proliferatiu-hiperplàsic), no obstant, la histologia no va resultar concloent en aquest cas.
En canvi, a l’estudi de les pells es van evidenciar un engruiximent i crostes a la regió de les orelles, conjuntiva i musell en pràcticament totes les pells rebudes. A les narines, a més, es va observar un exsudat dens, groguenc, adherit a la mucosa nasal i a les crostes del musell. A l’estudi histopatològic es corresponien amb una dermatitis hiperplàsica associada a una proliferació mixoide de la dermis. A més, es van observar cossos d’inclusió intracitoplasmàtics característics dels poxvirus en queratinòcits i cèl·lules fusiformes dèrmiques (clàssicament anomenades cèl·lules de mixoma). Totes aquestes troballes són compatibles amb un diagnòstic de mixomatosi. A més, es van observar estructures fúngiques compatibles amb dermatòfits associades als fol·licles pilosos d’aquestes pells (tinya).
Es van remetre mostres de pulmons i pells al laboratori nacional de referència (LCV, Algete) per realitzar-ne el diagnòstic molecular. Es va confirmar per PCR la presència de virus de la mixomatosi (soca clàssica) en totes les mostres estudiades. Un cop més l’actuació del servei veterinari oficial, ha permès diagnosticar una malaltia de declaració obligatòria com és la mixomatosi. (AC)
Conill que presenta una marcada tumefacció i engruiximent de la pell a la zona de orella, conjuntiva i musell. A més, s’observa exsudat groguenc dens a la conjuntiva ocular i narines.
Conills amb lesions similars a les comentades anteriorment, amb un mal aspecte general del pèl, i àrees multifocals engruixides de la pell.
Extensa àrea de consolidació cranioventral als lòbuls cardíac i diafragmàtic drets, de coloració grisosa.
Dermatitis proliferativa i conjuntivitis en una de les pells rebudes.
Lesions similars a les observades anteriorment, a la regió del musell. A més, s’observa exsudat groguenc dens a les narines (rinitis supurativa).
Secció histològica de la pell, on s’observa hiperplàsia de l’epidermis amb degeneració hidròpica dels queratinòcits, així com abundants leucòcits intraepitelials (realitzant exocitosi). Aquests canvis histològics també afecten a l’epiteli dels fol·licles. La dermis subjacent presenta inflamació mixta, així com proliferació de fibroblasts de gran mida, associats a una matriu lleugerament amfòfila i laxa (mixoide).
Detall dels canvis histològics de l’epidermis. Ocasionalment s’observen cossos d’inclusió intracitoplasmàtics en queratinòcits (fletxa).
Secció de pell en la que es poden observar tots els canvis anteriorment esmentats. Addicionalment es poden observar estructures fúngiques arrodonides a la perifèria d’un pèl al seu fol·licle, compatibles amb dermatòfits (fletxa).
