Necrobacil·losi sistèmica en un vedell
Ens va arribar una consulta sobre una canal de boví de raça Holstein, d’11 mesos d’edat. A la inspecció ante mortem no es van observar anomalies rellevants; en canvi, a l’estudi post mortem es van evidenciar múltiples lesions nodulars blanquinoses, d’aspecte necròtic, distribuïdes de manera multifocal aleatòria en diversos òrgans (fetge, melsa, ronyó, diafragma, cor i múscul esquelètic). Aquestes lesions presentaven una mida molt variable (entre 0,5 i 3 cm de diàmetre) i s’estenien en profunditat dins del parènquima. Addicionalment, de manera generalitzada, la canal mostrava signes compatibles amb septicèmia, com ara petèquies renals. Degut a totes les troballes observades, la canal es va declarar no apta pel consum humà.
Les mostres rebudes de fetge, múscul esquelètic i cor presentaven lesions nodulars multifocals a coalescents de color blanquinós-groguenc. El ronyó mostrava múltiples zones irregulars blanquinoses-groguenques a l’escorça, així com àrees puntiformes envermellides.
L’estudi histopatològic va revelar una hepatitis necròtica multifocal a coalescent, subaguda, greu; miocarditis i endocarditis necròtica transmural, subaguda, greu; nefritis necròtica focalment extensa, subaguda, greu i, finalment, miositis necròtica multifocal a coalescent, subaguda, greu, totes elles amb presència de colònies bacterianes intralesionals.
La tinció de Gram va revelar que els bacteris observats presentaven una morfologia filamentosa i eren Gram-negatius. En el cultiu microbiològic de les lesions, es van aïllar i identificar abundants colònies de Fusobacterium necrophorum en tots els òrgans avaluats.
Les lesions observades, conjuntament amb l’aïllament bacterià, són suggestives d’una necrobacil·losi sistèmica.
No va ser possible determinar el focus primari de la infecció. En bovins, aquest microorganisme forma part de la microbiota normal del tracte digestiu i s’associa habitualment a processos localitzats, principalment abscessos hepàtics secundaris a a) ruminitis —freqüentment relacionats amb acidosi ruminal en animals alimentats amb dietes riques en gra— o b) a la pododermatitis infecciosa, una de les principals causes de coixesa en boví de carn i de llet. Tanmateix, no hi ha presentacions sistèmiques disseminades descrites en aquesta espècie.
En medicina humana, F. necrophorum és l’agent etiològic clàssic de la síndrome de Lemierre, una entitat caracteritzada per tromboflebitis sèptica de la vena jugular interna secundària a una infecció orofaríngia, amb disseminació hematògena i formació d’èmbols sèptics, principalment pulmonars. De manera comparable, en el cas descrit en boví, la distribució multifocal de lesions necrosants en diversos òrgans suggereix també una disseminació hematògena amb formació d’èmbols sèptics (ML).
Fetge seccionat amb múltiples nòduls d’aspecte necròtic intraparenquimatosos.
Una altre secció de fetge, on les àrees necròtiques mostren una forma irregular.
Visió de l’endocardi i miocardi, amb múltiples àrees blanquinoses necròtiques.
Melsa seccionada amb un nòdul blanquinós intraparenquimatós.
Secció de ronyó en la que s’observa una àrea blanquinosa-groguenca a l’escorça renal. De forma generalitzada, també s’aprecia un puntejat vermell mil·limètric (petèquies).
Exemples de les lesions observades a la musculatura esquelètica.
Tall histològic de la lesió a la musculatura esquelètica. S’hi observa una àrea de necrosi lítica afectant les fibres musculars.
Secció histològica de ronyó. S’hi observa una àrea extensa de necrosi lítica afectant als glomèruls i túbuls de l’escorça renal.
