Pielonefritis crònica en un xai
A la secció s’apreciava també aquesta pal•lidesa al parènquima renal i una pèrdua evident de teixit de l’escorça renal.
Histopatològicament es va observar una lesió inflamatòria crònica amb infiltrat mixt, format per macròfags, neutròfils, cèl•lules plasmàtiques i limfòcits, distribuït per l’escorça i la medul•la, tant en l’interstici com a la llum dels túbuls. Els glomèruls gairebé no mostren lesions. Hi havia una fibrosi generalitzada incipient.
Aquesta lesió s’anomena pielonefritis crònica i te un origen bacterià probablement ascendent, és a dir, originat a les vies urinàries. La olor a amoníac de la canal és indicativa d’un estat d’urèmia secundari a una insuficiència renal associada a les lesions observades.
Pal•lidesa renal i augment de mida del limfonodes regionals.
A la secció s’aprecia pal•lidesa i disminució de l’escorça renal.
L’altre ronyó presentava lesions molt similars. Es poden observar restes de secreció purulenta a la pelvis renal.
