BLOG

Historial de consultes

Un dia qualsevol en un escorxador de porcs (2022)

El passat 22 d’abril vam organitzar un taller pràctic d’identificació i descripció de lesions per veterinaris oficials d’escorxador. Per això, vam recollir vísceres decomissades de dos escorxadors de porcí, que van ser objecte de discussió durant la sessió. En aquesta entrada es recullen aquelles lesions més freqüents i/o interessants, de les quals també es van recollir mostres en formol per realitzar-ne l’estudi histològic. (AC)

CAS 1

Pulmons de porc. S’observa un engruiximent i rugositat de la pleura visceral pulmonar. Histològicament es correspon amb un marcat engruiximent de la pleura degut a proliferació de teixit fibrós, així com una marcada activació i proliferació vascular (pleuritis fibrosa crònica).

CAS 2

Pulmons de porc. En aquest cas s’observa una consolidació pulmonar craneo-ventral, afectant als lóbuls apical, cardíac i en la porció més cranial del lóbul diafragmàtic (marcat en vermell a la miniatura). Per comprovar si un pulmó està consolidat, si posem un fragment de pulmó en un pot amb aigua, enlloc de flotar com faria el pulmó sa, el consolidat s'enfonsa perque l'exsudat inflamatori ha desplaçat l'aire dels alvèols. Histològicament es correspon amb un acúmul de neutròfils a l’interior de víes aèries i  d’alvèols. També s’observa una marcada hiperplasia del teixit linfoide peribronquiolar (BALT) així com infiltrats linfoplasmocitaris peribronquials, que són característiques habituals de les pneumònies cròniques en porcí, sobretot quan Mycoplasma hyopneumoniae s’hi troba implicat (pneumònia enzoòtica porcina).

CAS 3

Melsa de porc. S’observa un molt marcat increment de mida de la melsa (esplenomegàlia), així com una coloració envermellida de la melsa de forma difusa. A més, el parènquima esplènic es troba friable. L’oment es troba embolicant la melsa. Tot plegat indicaria que s’ha produït una torsió esplènica que n’ha causat la necrosi. Histològicament es confirma la presència de necrosi esplènica difusa i imbibició sanguínia generalitzada, amb presència de mineralització distròfica subcapsular.  Aquesta troballa se sol associar amb una lleu icterícia de la canal deguda a una bilirubinèmia secundària a la degradació de la hemosiderina dels eritròcits necrosats a la melsa.

CAS 4

Melsa de porc. En aquest cas, la melsa presenta àrees multifocals envermellides, incrementades de mida i friables. L’aspecte és similar a la melsa anterior, no obstant, amb una distribució multifocal de les lesions i localització en un dels pols. Aquestes lesions acostumen a respondre a infarts esplènics. Histològicament es va confirmar la presència d’àrees de necrosi amb marcada presència de fibrina i hemorràgia, ben delimitada de la resta de parènquima esplènic. Donada la circulació terminal esplènica, és habitual que molts processos (vasculars o embolics entre d’altres) causin infarts esplènics. En el cas del porc, les causes més importants són PPC, PDNS i èmbols sèptics, per exemple en el cas d’endocarditis valvular trombòtica en cas de mal roig crònic.

CAS 5

Canal porcina. A la porció caudal, ventralment al sacre, s’observa un abscés muscular. A priori, sembla afectar el limfonode regional. Histològicament s’observa abundant material necròtic així com neutròfils viables i necròtics, envoltats d’una gruixuda càpsula fibrosa (abscés). Histològicament no es va observar teixit limfoide, per tant no es va poder confirmar que la lesió afectés específicament al limfonode. Un bacteri aïllat freqüentment de lesions similars sol ser Trueperella pyogenes.

Podeu veure altres casos de patologia habitual en escorxadors de porcí en la passada edició del 2018.