BLOG
Historial de consultes


19/04/2021 | Boví
0

Hepatitis abscedificant en un boví adult

En una canal de boví de raça bruna dels pirineus de 37 mesos s’observen en el fetge múltiples nòduls  de 2 a 3 cm de diàmetre, amb un contingut tou, groguenc i d’aspecte purulent. Al retirar el fetge en paquet amb la resta de vísceres, s’observen adherències al remug i es trenca un abscés amb contingut fluid negrós.

L’estudi histopatològic revela que els abscessos observats es corresponen amb un centre de necrosi lítica amb abundants bacteris coccoides, rodejat per una banda de neutròfils que  es troba delimitada per macròfags espumosos, fibrosi i cèl·lules limfoplasmocitàries, confirmant-se així que la lesió consisteix en una hepatitis abscedificant subaguda multifocal generalitzada.

La mostra també es remet al servei de microbiologia, on cultiven Trueperella pyogenes en grans quantitats, així com s’aïllen colònies de Staphylococcus sp.

Les hepatitis abscedificants poden tenir múltiples orígens, però no tots són igualment probables, essent la casuística molt variable:

  • S’assumeix que la causa principal d’hepatitis abscedificant és hematògena a través de la vena porta, per translocació bacteriana des de les vísceres que hi drenen (sistema digestiu). En aquest sentit, la bibliografia habitual associa les ruminitis de vedells (deguda a acidosis ruminal) com la causa més freqüent en el desenvolupament secundari d’abscessos hepàtics, causats per Fusobacterium necrophorum.
  • Una altra possibilitat important però menys freqüent d’hepatitis abscedificant és una infecció ascendent a través de la vena umbilical en animals que han patit omfalitis de neonats. En aquests casos, la imatge patològica podria ser molt similar a la modalitat anterior. No obstant, en aquest cas concret d’un animal de 3 anys, aquesta possibilitat és considerada negligible.
  • Amb molta menor probabilitat es descriuen també altres causes de lesions purulent-abscedificants en el fetge, essent la seva prevalença molt inferior a les anteriors. A més a més, l’aspecte de la lesió macroscòpica és menys compatible. Aquestes possibilitats són les següents:
    • Septicèmia: possibles bacteris que accedeixen al fetge a través de la arteria hepàtica. En aquest cas es descarta degut a l’absència de lesions compatibles amb un quadre sistèmic.
    • Biliar: també la Infecció ascendent d’origen biliar es descriu a la bibliografia com causa de hepatitis purulentes. En la nostra experiència en aquests casos no es produeix una imatge de disseminació multifocal generalitzada com la observada. Addicionalment, les característiques d’aquestes lesions responen més a una colangiohepatitis purulenta que a una hepatitis abscedificant.
    • Parasitosis: molt menys freqüent és la constatació de lesions purulentes hepàtiques d’origen parasitari. En tot cas, es descriuen amb una relativa freqüència la involució de quists de cestodes que evolucionen (contaminant-se) cap a lesions abscedificants secundàries.
    • Extensió directa: pràcticament irrellevant des del punt de vista de la casuística, també podria contemplar-se l’extensió d’un procés inflamatori adjacent al fetge com a causa de lesions purulentes (com ara una reticulitis traumàtica).

En conclusió, en aquest cas l’edat del animal, la naturalesa multifocal generalitzada dels abscessos, i l’absència d’altres lesions sistèmiques suggereixen  molt probablement una disseminació hematògena via porta; no obstant, es tracta d’una presentació habitual en vedells però molt poc habitual en bovins adults. Una altra possibilitat incerta en aquest cas és que l’hepatitis detectada tingués relació amb l’abscés que descriuen els inspectors (trencat en retirar les vísceres).

Un altre aspecte interessant que probablement mereix discussió és la qüestió dels bacteris involucrats en aquesta lesió. La bibliografia inicialment atribueix l'origen dels abscessos hepàtics a l’arribada de Fusobacterium necrophorum via porta, però les lesions habitualment observades i els resultats microbiològics quasi mai coincideixen amb aquesta afirmació. Aquesta aparent contradicció s’explica especulant que la lesió original necrotitzant original de necrobacilosis secundàriament es contamina amb bactèries piògenes, essent la més freqüentment aïllada Trueperella pyogenes. (AC)

 

Paquet de vísceres en el que s’observen els abscessos hepàtics a través de la superfície serosa.

Detall de la secció del fetge on s’aprecien els múltiples abscessos hepàtics de forma generalitzada sobre el parènquima.



Afegeix un comentari

El seu correu electrònic no serà publicat.




Ingressi el captcha