Necrosi cortical difusa en ronyó de porc
Rebem una consulta d’escorxador de porcí referent a una única canal de raça híbrida de 6 mesos. A la inspecció post mortem, es detecten unes lesions a ambdós ronyons que criden molt l’atenció del servei veterinari oficial, pel que decideixen enviar un ronyó al SESC per al seu estudi anatomopatològic.
Macroscòpicament presenten lesions que consisteixen en edema perirrenal i una coloració pàl·lida difusa de l’escorça renal. A més, s’observen lesions envermellides, a la superfície de l’escorça (amb forma circular), així com a la unió cortico-medul·lar. Aquestes, multifocalment, s’estenen radialment des de l’escorça medul·lar a la superfície cortical. Aquest patró és clarament indicatiu d’un procés vascular, doncs cal recordar que la vascularització renal segueix la unió cortico-medul·lar (vasos arcuats) i les ramificacions arterials surten des d’aquesta zona fins a l’escorça (vasos radials).
Es realitza l’estudi histopatològic d’aquestes lesions, on s’observa que tot el teixit de l’escorça renal ha patit una necrosi aguda on es manté l’estructura tissular, és a dir, s’ha produït una necrosi coagulativa difusa. La necrosi coagulativa quasi sempre és producte de situacions d’hipòxia/isquèmia. En aquest cas, anava acompanyada d’una trombosi generalitzada de tots els vasos renals i dels capil·lars glomerulars. A més, s’observa hemorràgia de la unió cortico-medul·lar i resseguint els vasos radials (ja observada macroscòpicament).
Aquesta lesió es reconeix com necrosi cortical renal, i consisteix en la necrosi per isquèmia de la totalitat de l’escorça renal. Les possibles causes són múltiples, però sempre es sol associar amb una activació massiva de la cascada de coagulació (reacció tipus Schwartzman). En totes les espècies s’acostuma a associar a endotoxemies (presència d’abundants toxines d’origen bacterià a sang) o xoc. En porcí s’havia descrit associat a ulceracions gàstriques, no obstant sembla que la marcada prevalença d’aquestes úlceres no va lligada amb la prevalença (rara) de la necrosi cortical renal. Per tant, tot i no haver estudiat més vísceres en aquest animal i no presentar més alteracions aparents, es considera que el diagnòstic més probable sigui una endotoxèmia. Per tant, per precaució, caldria considerar que l’animal patia un procés infecciós sistèmic. (AC)
Un dels ronyons afectats, amb una pal·lidesa molt marcada de l’escorça, així com àrees multifocals circulars envermellides sobre la superfície renal.
A la secció es pot veure com aquesta coloració pàl·lida afecta la totalitat de l’escorça, a excepció de la unió corticomedular que presenta un aspecte hemorràgic, amb àrees multifocals que s’estenen cap a la superfície cortical (seguint l’esquema de vascularització radial).
Imatge histològica a pocs augments. Es pot observar la necrosi cortical difusa (fletxa negra), així com la delimitació hemorràgica de la unió corticomedular, amb projeccions radials cap a la superfície (fletxa vermella).
S’observen abundants vasos trombosats, especialment les artèries arcuates i radials (seguint la marca hemorràgica).
Detall histològic d’un vas trombosat, així com d’un glomèrul que presenta trombosi difusa dels capil·lars glomerulars.
Ocasionalment s’observen túbuls a la medul·la amb presencia de fibrina a la seva llum, indicant l’exsudació de fibrina al glomèrul i el seu pas a porcions distals de la nefrona.
