Un dia qualsevol en un escorxador d’aviram (2022)
El passat mes de juny vam organitzar un taller pràctic d’identificació i descripció de lesions d'aviram per veterinaris oficials d’escorxador. Per això, vam recollir vísceres i carcasses decomissades de diversos escorxadors d’aviram, que van ser objecte de discussió durant la sessió. En aquesta entrada es recullen aquelles lesions més freqüents i/o interessants, de les quals també es van recollir mostres en formol per realitzar-ne l’estudi histològic. (AC)
La discussió va anar a càrrec dels patòlegs col·laboradors del SESC: la Natàlia Majó, el Miquel Nofrarias i el Carlos López.
CAS 1
Carcassa de broiler. Externament presenta una àrea de tumefacció, enduriment i enfosquiment de la pell de la regió de la cuixa i abdomen (no es mostra a les imatges). Al retirar la pell s’observa material groguenc-verdós ocupant l’espai subcutani (entre la pell i múscul), així com petèquies a les regions adjacents.
A l’estudi histopatològic aquest material es correspon amb restes necròtiques, heteròfils degranulats i fibrina, que separa el teixit muscular de la pell. Aquestes lesions s’identifiquen com a cel·lulitis fibrinoheterofílica i generalment són causades per ferides cutànies (esgarrapades) i contaminació secundària per bacteris presents al medi. La majoria de les vegades s’aïlla E.coli, però ocasionalment pot ser causada per Aeromonas spp. o P. aeruginosa entre altres.
Histològicament, les restes necròtiques es troben delimitades del teixit viable per una fina banda de macròfags epitelioides ocasionalment multinucleats (fletxes).
Aquesta reacció, en mamífers, es definiria com a granulomatosa. No obstant, en els heteròfils de les aus (equivalent al neutròfil mamífer) manca l’enzim mieloperoxidasa, fet que fa que els exsudats fibrinosos i heterofílics mostrin caseïficació en comptes de liqüefacció (en altres paraules, les aus no tenen pus). Les restes necròtiques per tant es rodegen de macròfags i cèl·lules gegants multinucleades amb la intenció de retirar lentament el material caseïficat. Per això, la nomenclatura de patologia general en aus s’intenta ajustar a les diferències morfològiques dels exsudats. Alguns exemples són:
| Terme emprat en els mamífers | Terme emprat en les aus |
| Supuratiu o purulent | Heterofílic o granulocític |
| Piogranulomatós | Granuloma heterofílic |
| Granulomatós | Granuloma histiocític |
| Fibrinopurulent | Fibrinoheterofílic |
CAS 2
Carcassa de broiler. En obrir la carcassa s’observa sang lliure a la cavitat celòmica, així com sang coagulada, especialment a la vora dels cantells hepàtics.
Histològicament s'observa una disrupció de la càpsula hepàtica i hemorràgies associades, així com una lleu lipoïdosi dels hepatòcits.
Aquestes troballes freqüentment reben el nom de síndrome del fetge gras hemorràgic i fa referència a l’augment de friabilitat del fetge com a conseqüència de la lipoïdosi hepàtica. En aquesta situació, traumatismes que rarament donarien problemes esdevenen la causa d’aquesta hemorràgia intracelòmica que pot ocasionar mort sobtada. A l’escorxador s’acostuma a associar a traumatismes secundaris al transport.
CAS 3
Intestí de broiler. En aquest cas s’observen àrees multifocals envermellides de la mucosa intestinal.
Histològicament es correspon amb hematopoesi extramedular a les vellositats intestinals. Aquesta troballa és relativament habitual en aus joves i no té significació patològica.
CAS 4
Carcassa de broiler. En aquest cas, s’observa una marcada distensió de la cavitat celòmica degut a la presència d’abundant líquid intracelòmic. A més, el fetge es troba pàl·lid i lleugerament endurit.
Líquid intracelomic recollit de la carcassa de coloració gorguenca, transparent i amb abundants flocs de fibrina.
El ventricle dret es troba dilatat (en un animal sa, la llum ventricular dreta en una secció com aquesta hauria de ser quasi virtual).
Aquestes troballes són les típiques d’un cas de síndrome ascítica del broiler. La patogènia d’aquesta condició consisteix en un augment de demanda cardiocirculatòria donat el ràpid creixement dels broilers. Degut al fet que els pulmons es troben íntimament col·locats entre les costelles i tenen una capacitat d’expansió limitada, el sobreesforç cardíac provoca una hipertensió pulmonar que retrògradament afecta el cor dret generant un quadre d’insuficiència cardíaca congestiva dreta que cursa amb ascites i congestió passiva hepàtica.
CAS 5
Carcassa de ponedora. En aquest cas, a l’apertura de la cavitat celòmica, s’observa una marcada dilatació de l’oviducte dret amb acumulació de fluid transparent a l’interior: hidrosalpinx. Cal recordar que l’oviducte dret involuciona en les gallines de forma normal, per tant aquesta troballa és anormal en tant que l’oviducte dret és present i que presenta un hidrosalpinx.
Aquesta troballa s’acostuma a associar amb infeccions pel virus de la bronquitis aviar en ponedores en fase de cria-recria. Aquest virus és capaç de replicar-se i danyar l’oviducte quan es troba en fase de desenvolupament, causant aquesta degeneració de l’oviducte i acumulació de fluid. Altres troballes comuns secundàries a la bronquitis infecciosa aviar són quists a l’oviducte esquerre, oviducte esquerre reduït de mida, i peritonitis per rovell d’ou.
A l'atles de lesions del departament de patologia de la facultat de veterinària de la UAB podeu trobar bons exemples d’aquestes lesions:
1 comment(s)
Molt bona feina! Espero que en pugueu fer una altra edició aviat.