Un dia qualsevol en un escorxador d’aviram (2023)
El passat juny vam organitzar un taller pràctic d’identificació i descripció de lesions per veterinaris oficials d’escorxador. Per això, vam recollir vísceres i carcasses decomissades de diversos escorxadors d’aviram, que van ser objecte de discussió durant la sessió. En aquesta entrada es documenten un parell de lesions de les quals també es van recollir mostres en formol per realitzar-ne l’estudi histològic. (AC)
Els patòlegs i col·laboradors del SESC, Natàlia Majó i Carlos López-Figueroa, van conduir la sessió.
CAS 1
Carcassa de ponedora. En aquest cas s’observa una gran masa blanquinosa multinodular substituint l’ovari. Les seroses de la resta de vísceres presenten un aspecte rugós, amb presència de múltiples nodulacions miliars.
Aquestes troballes macroscòpiques són característiques d’adenocarcinoma ovàric, la neoplàsia més freqüent en ponedores. Aquesta neoplàsia acostuma a impedir la posta d’ous, i és una troballa freqüent en ponedores d’edat avançada.
Tall histològic de l’ovari. Es pot veure com la pràctica totalitat de l’ovari es troba substituït per una neoplàsia multinodular infiltrativa. Només s’observen dos fol·licles ovàrics entre la neoplàsia (fletxes).
A la histologia del duodè-pàncrees s’observa com aquesta neoplàsia s’ha disseminat per sembra a la cavitat celòmica (carcinomatosi celòmica), afectant la serosa del intestí (fletxa negra) i al pàncrees (fletxa vermella). A més augments (inset) es poden observar cèl·lules neoplàsiques formant túbuls i acinis, d’origen epitelial, confirmant que es tracta d’un adenocarcinoma ovàric. A més, també es pot observar molt abundant teixit fibrós madur entre les cèl·lules neoplàsiques (desmoplasia fibrosa), una troballa habitual en aquests tumors.
CAS 2
Carcassa de ponedora. En aquest cas s’observen múltiples masses cutànies en el dors de la canal. La pell en aquestes regions es troba marcadament engruixida, a més de presentar regions centrals deprimides, aparentment ulcerades (aspecte crateriforme).
En realitzar l’estudi histopatològic es confirma la presència d’una neoplàsia cutània amb ulceració central de la pell. Es pot observar als marges la presència d’epidermis normal (fletxes). A més augments, la neoplàsia és epitelial, i creix formant trabècules i nius, que habitualment presenten material eosinòfil (similar a la queratina) al interior.
Aquestes troballes son compatibles amb un carcinoma de cèl·lules escamoses, neoplàsia maligna d’origen epidèrmic.
En aquest cas cal recordar el diferencial de neoplàsies cutànies en aus. Les dues més freqüents són el limfoma associat a la malaltia de Marek i el carcinoma de cèl·lules escamoses. El limfoma de Marek acostuma a afectar de forma marcada els fol·licles de les plomes, i per tant inicialment es presenta com un engruiximent d’aquests. En canvi, el carcinoma de cèl·lules escamoses no té predilecció per cap estructura cutània, per tant en créixer forma nòduls i plaques irregularment distribuïdes per la pell, que freqüentment s’ulceren i adopten l’aspecte crateriforme observat.
