BLOG
Historial de consultes


02/09/2022 | Conill
0

Un dia qualsevol en un escorxador de conills (2022)

El passat juny vam organitzar un taller pràctic d’identificació i descripció de lesions per veterinaris oficials d’escorxador. Per això, vam recollir vísceres i carcasses decomissades de diversos escorxadors tant d’aviram com de conills, que van ser objecte de discussió durant la sessió. En aquesta entrada es recullen aquelles lesions més freqüents i/o interessants, de les quals també es van recollir mostres en formol per realitzar-ne l’estudi histològic. (AC)

El patòleg i col·laborador del SESC, Carlos López-Figueroa, va conduir la discussió de decomisos en canals de conill.

El patòleg i col·laborador del SESC, Carlos López, va conduir la discussió de decomisos en canals de conill.

CAS 1

Extremitat de conill. Amb una distribució focalment extensa s’observa un acúmul de material blanquinós a la fàscia i múscul de l’extremitat, que aprofundeixen a la secció i es troba rodejat de àrees mil·limètriques envermellides (petèquies).

Extremitat de conill. Amb una distribució focalment extensa s’observa un acúmul de material blanquinós a la fàscia i múscul de l’extremitat, que aprofundeixen a la secció i es troba rodejat de àrees mil·limètriques envermellides (petèquies).

A la histologia es correspon amb una infiltració heterofílica (*) del múscul i la fàscia: miositis i fascitis supurativa subaguda.

A la histologia es correspon amb una infiltració heterofílica (*) del múscul i la fàscia: miositis i fascitis supurativa subaguda.

Aquestes lesions en conills s’acostumen a associar a infeccions bacterianes, generalment per P. multocida, que a través d’una ferida guanyen accés al teixit subcutani. En aquests casos és important confirmar que es tracta d’una infecció localitzada i que no hi ha evidencies de disseminació sistèmica (lesions o abscessos a altres localitzacions).

CAS 2

Carcassa de conill. En aquesta canal es pot observar múltiples lesions nodulars a la cavitat abdominal, així com a l’axil·la. Les de la cavitat abdominal ocupen gran part de la zona retroperitoneal dreta, envoltant el ronyó dret, així com adherides al fetge. Totes elles, a la secció, presenten un contingut blanquinós pastós (pus) i una càpsula fibrosa de 2-3 mm de gruix.

Canal de conill. En aquesta canal es pot observar múltiples lesions nodulars a la cavitat abdominal, així com a l’axil·la. Les de la cavitat abdominal ocupen gran part de la zona retroperitoneal dreta, envoltant el ronyó dret, així com adherides al fetge. Totes elles, a la secció, presenten un contingut blanquinós pastós (pus) i una càpsula fibrosa de 2-3 mm de gruix.

Aquesta és una presentació habitual de lesions produïdes amb infeccions per P. multocida, tot i que altres patògens podrien causar lesions similars (T. pyogenes, Staphylococcus spp...).

A la histologia la lesió es correspon amb un abscés, és a dir, una col·lecció de restes necròtics. A l’esquerra de la imatge s’observa necrosi lítica (pus) i al centre es reconeixen heteròfils viables i degenerats. Entre aquest material s’hi poden observar restes necròtiques amb mineralització distròfica (sageta vermella), així com ocasionals colònies bacterianes (sageta negra). Aquest material es troba delimitat- a la dreta de la imatge- per una zona de transició inflamatòria (amb predomini de macròfags espumosos), rodejats per teixit de granulació en diferents estats de maduració, que finalment esdevé teixit fibrós madur, conformant la càpsula de l’abscés.

A la histologia la lesió es correspon amb un abscés, és a dir, una col·lecció de restes necròtics. A l’esquerra de la imatge s’observa necrosi lítica (pus) i al centre es reconeixen heteròfils viables i degenerats. Entre aquest material s’hi poden observar restes necròtiques amb mineralització distròfica (sageta vermella), així com ocasionals colònies bacterianes (sageta negra). Aquest material es troba delimitat- a la dreta de la imatge- per una zona de transició inflamatòria (amb predomini de macròfags espumosos), rodejats per teixit de granulació en diferents estats de maduració, que finalment esdevé teixit fibrós madur, conformant la càpsula de l’abscés.

CAS 3

Ronyons de conill. En aquest cas s’observen formacions quístiques multifocals en ambdós ronyons, que es troben tant en l’escorça com medul·la, i mesuren 1-4 mm de diàmetre.

Ronyons de conill. En aquest cas s’observen formacions quístiques multifocals en ambdós ronyons, que es troben tant en l’escorça com medul·la, i mesuren 1-4 mm de diàmetre.

Es corresponen amb quists renals, plens de líquid serós, que deriven de la dilatació del espai urinari de la nefrona (corpuscles i/o túbuls). A baix a la dreta es pot veure que el quist està entapissat per un epiteli cúbic atenuat, prova de l’epiteli que revestia el túbul. Els quists renals poden tenir múltiples causes, podent ser congènits o secundaris a alteracions renals -no observades en aquest cas.

Es corresponen amb quists renals, plens de líquid serós, que deriven de la dilatació del espai urinari de la nefrona (corpuscles i/o túbuls). A baix a la dreta es pot veure que el quist està entapissat per un epiteli cúbic atenuat, prova de l’epiteli que revestia el túbul. Els quists renals poden tenir múltiples causes, podent ser congènits o secundaris a alteracions renals. No observades en aquest cas.

CAS 4

Extremitat posterior de conill. La regió de la cuixa es troba envermellida i presenta un aspecte lleugerament gelatinós de manera focalment extensa. A l’apertura s’observa un hematoma (quall de sang) entre els plànols musculars i el teixit subcutani.

Extremitat posterior de conill. La regió de la cuixa es troba envermellida i presenta un aspecte lleugerament gelatinós de manera focalment extensa. A l’apertura s’observa un hematoma (quall de sang) entre els plànols musculars i el teixit subcutani.

Al dissecar l’extremitat, s’evidencia una fractura del fèmur, que ha provocat l’extensa hemorràgia.

Al dissecar l’extremitat, s’evidencia una fractura del fèmur, que ha provocat l’extensa hemorràgia.

Aquest tipus de fractures solen derivar de la manipulació del conill, per exemple, durant la càrrega o descarrega d’animals i son un indicador de manca de benestar animal a l’escorxador. Donada la seva anatomia i comportament, al subjectar l’animal es poden provocar moviments bruscos de les extremitats posteriors, resultant en aquestes fractures. Un altre punt de fractura en aquestes situacions sol ser la columna vertebral, que sol cursar amb paraplegia posterior.

CAS 5

Intestí gruixut de conill. En aquest cas es pot observar una marcada distensió de l’intestí gruixut (cec i colon) amb abundant gas a l’interior.

Intestí gruixut de conill. En aquest cas es pot observar una marcada distensió de l’intestí gruixut (cec i colon) amb abundant gas a l’interior.

En obrir-lo, es pot observar com el contingut es troba molt fluïdificat (recordem que en aquest tram hauria de ser pastós). A més, al recte no s’observaven femtes formes i presentava contingut pastós, fet anormal en els conills. Totes aquestes troballes es resumeixen amb el diagnòstic morfològic d’enteritis catarral, referint-se a la fluïdificació de contingut.

En obrir-lo, es pot observar com el contingut es troba molt fluïdificat (recordem que en aquest tram hauria de ser pastós). A més, al recte no s’observaven femtes formes i presentava contingut pastós, fet anormal en els conills. Totes aquestes troballes es resumeixen amb el diagnòstic morfològic d’enteritis catarral, referint-se a la fluïdificació de contingut.

En els conills s’acostuma a fer referencia al síndrome digestiu en aquestes situacions, on la patologia és resultat d’una combinació variable d’agents i factors ambientals. Entre els agents que hi podem trobar, cal destacar que poden ser bacterians (com ara E. coli), vírics (com rotavirus, coronavirus), o parasitaris (com coccidis). Pel que fa als factors ambientals són importants tots aquells que puguin alterar la motilitat intestinal, com l’estrès o la dieta (alteracions en la relació fibra-proteïna).



Afegeix un comentari

El seu correu electrònic no serà publicat. Els camps obligatoris estan marcats *