Un dia qualsevol en un escorxador de porcs (2023)
Com cada any, aquest juny vam organitzar un taller pràctic d’identificació i descripció de lesions per veterinaris oficials d’escorxador. Per això, vam recollir vísceres declarades no aptes per al consum humà de dos escorxadors de porcí, que van ser objecte de discussió durant la sessió. En aquesta entrada es recullen algunes lesions que vam poder observar, i de les quals també es van recollir mostres en formol per realitzar-ne l’estudi histològic. (AC)
El patòleg expert en porcí Quim Segalés (IRTA-CReSA, UAB) va participar en la discussió de les lesions observades en vísceres declarades no aptes.
Cas 1
Pell i paret abdominal. Una de les vísceres declarades no aptes consisteix en paret abdominal (incloent pell, musculatura abdominal i superfície peritoneal parietal). Es trobava adherida amb una porció de melsa per la cara interna. Presenta una gran tumefacció localitzada, que a la palpació fluctua.
Al tallar-la, s’observa que consisteix en cavitats quístiques delimitades per bandes de teixit fibrós i plenes de líquid serós.
Aquesta troballa és compatible amb un higroma de la paret abdominal. Es tracta d’una lesió molt crònica i sense gaire significació clínica. Aquestes lesions acostumen a sorgir quan els animals es graten de manera contínua i perllongada una part del cos i generen una lesió inflamatòria crònica estèril amb fibroplàsia.
Cas 2
Ronyons de porc. S’observen àrees multifocals coalescents envermellides a l’escorça dels ronyons. És destacable la distribució propera als pols renals, doncs és molt suggestiva de pielonefritis.
La pielonefritis és la inflamació ascendent (des de vies urinàries) del ronyó deguda a bacteris. Les papil·les als pols dels ronyons del porc (per condicions anatòmiques) són molt més susceptibles al reflux i per tant, els bacteris acostumen a guanyar accés als túbuls renals més fàcilment en aquestes regions.
A la secció es podien observar que els focus a la superfície de l’escorça es corresponien amb àrees envermellides amb distribució radial a l’escorça. També es poden observar petèquies a la pelvis renal.
Histològicament es va confirmar la presència de pielonefritis, observant-se grans acúmuls de neutròfils als túbuls renals (Fletxa).
També es va observar inflamació crònica a la pelvis (fletxa) i microhemorragies (asterisc), que també eren evidents macroscòpicament.
Cas 3
Pulmons de porc. En el lòbul diafragmàtic del pulmó dret es pot observar una lesió ben circumscrita, prominent, consolidada, amb una coloració molt envermellida (hemorràgica i probablement necròtica) i amb flocs de fibrina sobre la superfície pleural (fletxa).
Detall de la lesió a la seva secció.
Totes aquestes troballes són característiques de pleuropneumònia fibrino-hemorràgica i necrotitzant. Habitualment Actinobacillus pleuropneumoniae i altres pasteurelàcies d’alta patogenicitat en són els causants, i es caracteritzen per una broncopneumònia supurativa en la que es sobreposa un component hemorràgic i necrotitzant degut a les toxines que generen.
Histològicament es pot observar necrosi, hemorràgies i gran exsudació de fibrina.
Cas 4
Pulmons de porc. En aquest cas s’observa una lesió molt similar en distribució. No obstant, la lesió presenta una coloració més aviat pàl·lida i molt dura al tacte (fletxa).
A la secció presenta cúmuls de contingut purulent a caseós en un patró irregular (sovint anomenat cartogràfic).
Aquesta lesió és la conseqüència de la cronificació de la lesió anterior (pleuropneumònia fibrino-necrotitzant). Si l’animal sobreviu la fase aguda (en ocasions associat a tractament antibiòtic o a vacunació prèvia), el teixit pulmonar sovint pateix necrosi coagulativa i es crea una gruixuda càpsula de teixit fibrós madur amb la intenció de circumscriure la lesió necròtica, fet que es coneix com segrest pulmonar.
Detall histològic d’aquesta lesió. Es poden observar extenses àrees de necrosi coagulativa del teixit pulmonar (encara és evident l’estructura alveolar, asterisc) així com denses àrees d’infiltrat inflamatori (fletxa).
El teixit necròtic està delimitat per una càpsula gruixuda de teixit fibrós madur (asterisc), sent la conseqüència del teixit viable de demarcar el teixit necròtic (segrest pulmonar).
Cas 5
Fetge de porc. En aquest cas veiem una lesió ben coneguda, l’anomenat fetge amb taques de llet.
Aquestes lesions s’atribueixen a les migracions de nematodes (com Ascaris suum i, molt més rarament, Stephanurus dentatus) que produeixen focus de necrosi i inflamació. En resoldre’s, els trajectes deixen una cicatriu de teixit fibrós que envolta els lòbuls hepàtics, sovint associats a inflamació limfoplasmocitaria i eosinofílica com en aquest cas (hepatitis intersticial crònica).
Detall de la secció de dos fetges: sa (dreta) i afectat (esquerre). Al fetge sa s’observen els lobels hepàtics molt finament delimitats per teixit conjuntiu. En canvi, al fetge afectat s’observen àrees multifocals irregulars de dipòsit de teixit fibrós, que envolten i comprimeixen els lobels adjacents (hepatitis intersticial crònica).
Secció histològica dels fetges anteriors. A la dreta (fetge normal) es pot observar una molt escassa quantitat de teixit fibrós entre els espais porta dels lobels hepàtics. En canvi, el fetge amb taques de llet (a l’esquerra) presenta àrees multifocals de fibrosi, que envolten els lobels, amb una molt marcada infiltració d’eosinòfils (insert).
