Pielonefritis per E. coli en una canal de porc
Ens remeten mostres de ronyó d’una canal de porc, mascle híbrid de 6 mesos d’edat. El servei veterinari oficial ens comenta que a més de trobar-se afectada l’escorça, amb zones blanquinoses rodejades d’un marge hemorràgic, observen que la pelvis es troba dilatada.
En realitzar la histopatologia s’observen lesions compatibles amb una pielonefritis, amb presència de bacteris i inflamació supurativa als túbuls renals. S’envia una mostra a cultivar i s’obté creixement pur i abundant d’E. coli.
Tot i que l’aparença de les lesions pot recordar a una nefritis embòlica (com la que es podria donar en un cas de mal roig) la distribució d’aquestes, pròxima als pols renals, i la presència de la dilatació de la pelvis pot suggerir una potencial pielonefritis. Les imatges típiques i clàssiques de pielonefritis es corresponen amb lesions cròniques amb presència de retracció i pèrdua d’escorça renal, fibrosis... però una pielonefritis més incipient acostuma a presentar àrees d’hemorràgia i necrosi similars a les del cas que se’ns presenta.
Pel que fa a l’etiologia habitual de les pielonefritis, trobem Actinobaculum suis com a responsable clàssic i específic d’aquestes lesions, bàsicament en truges adultes, encara que també es descriuen habitualment com a agents causals del complex cistitis-pielonefritis bacteris dels gèneres Streptococcus, Staphylococcus, T. Pyogenes, i l’agent aïllat en aquest cas: E. coli. (AC)