Xais amb lesions de verola ovina
Arriben al SESC dues consultes consecutives pel que fa a partides de xais -provinents de la mateixa explotació- amb un seguit de lesions cutànies i subcutànies molt prominents. Els animals afectats són xais de 4-5 mesos, de raça manxega, i a les dues partides s’hi troben lesions en 2 i 7 animals respectivament.
Les lesions són nodulars, prominents, i mesuren 1-2 cm de diàmetre, i afecten tant la pell com el teixit subcutani. En retirar-la, presenten una coloració lleugerament envermellida i consistència ferma. Els limfonodes es troben lleugerament incrementats de volum. No es van reportar lesions a la resta de vísceres. Es van remetre mostres de limfonode, pell i nòduls subcutanis.
Es realitza histologia de totes les mostres. A la pell s’observa una marcada vacuolització dels queratinòcits (degeneració baloniforme), amb presència d’abundants cossos d’inclusió eosinòfils intracitoplasmàtics. També s’observen àrees d’ulceració (pèrdua d’epidermis). Els nòduls dèrmics i subcutanis presenten una aparença histològica similar, consistent en un dens infiltrat macrofàgic i limfoplasmocitari, així com una proliferació fibroblàstica de cel·lularitat intermitja (proliferació mesenquimal atípica). Abundants macròfags i fibroblasts del subcutani presenten un cos d’inclusió intracitoplasmàtic similar a l’observat a la dermis. Aquestes cèl·lules reben el nom clàssic de cèl·lules de verola ovina (sheep pox cells).
Aquestes lesions són altament compatibles amb un cas de verola ovina. Es tracta d’una malaltia no zoonòtica, que afecta a bestiar oví i considerada erradicada a l’Estat espanyol des de 1968. És una malaltia inclosa en la llista de la OMSA i de declaració obligatòria a la UE (Reglament (UE) 2020/2002) donada la seva alta transmissibilitat i mortalitat en poblacions naïfs. Es van remetre mostres immediatament al laboratori nacional de referencia per confirmar la sospita mitjançant PCR. Poc després es va confirmar la infecció per un virus de la família Capripoxviridae (pendent de tipificar). En aquest gènere existeixen dues espècies de virus (verola ovina i caprina, i dermatitis nodular contagiosa del boví). Com fan en general molts poxvirus, els capripoxvirus provoquen lesions epidèrmiques proliferatives i necrotitzants. No obstant, els capripoxvirus són particulars pel que fa a la seva presentació, doncs indueixen proliferacions mesenquimals molt marcades que caracteritzen el quadre lesional. També és característica la presència de lesions nodulars pulmonars i en altres òrgans interns, tot i que en el nostre cas no es van reportar.
Aquest cas inclou una sospita i confirmació de malaltia de declaració obligatòria detectat gràcies als Serveis Veterinaris Oficials de l’escorxador. Cal destacar la rellevància de la vigilància passiva duta a terme per part dels serveis d’inspecció oficial, també pel que fa a malalties d’importància en sanitat animal.
Després de l’estudi epidemiològic aquest cas es va vincular al focus declarat a Granada. Les autoritats competents (DACC) ja han posat en marxa la vigilància activa en explotacions que puguin estar relacionades epidemiològicament sense detectar simptomatologia de la malaltia ni circulació vírica a explotacions catalanes. No obstant, volem aprofitar l’oportunitat per compartir les imatges d’aquest cas per tal de mantenir activa i reforçada la vigilància passiva d’aquesta malaltia ja que actualment ja hi ha focus declarats a altres Comunitats Autònomes i Catalunya rep molts animals de la resta de l’Estat. Per això cal estar alerta a la potencial aparició de nous brots en cas que aquest virus hagi circulat pel territori. (AC)
Enllaç a la pàgina web del Ministeri sobre Verola ovina i caprina, amb actualitzacions sobre els darrers focus.
Lesions cutànies nodulars a la cara i orella d’un xai.
Lesions cutànies nodulars lleugerament envermellides a la extremitat posterior d’un xai.
Lesions cutànies a l’abdomen d’un xai, al retirar la pell. Es pot observar que les lesions fan protuberància i afecten al teixit subcutani.
Lesions cutànies nodulars a la regió ventral d’un xai.
Com les lesions nodulars afecten el teixit subcutani, algunes d’elles poden quedar retingudes a la canal al retirar-ne la pell. En aquest cas algunes presenten un halo molt envermellit, producte del caràcter necrotitzant de la lesió.
Secció histològica de nòdul cutani. Es pot observar un engruiximent de la pell degut a un engruiximent dèrmic i epidèrmic moderat, així com una marcada proliferació cel·lular i infiltrat inflamatori al subcutani.
Detall de l’epidermis. Es pot observar vacuolització i tumefacció dels queratinòcits (degeneració bal·loniforme). En molts d’ells s’observa un únic cos d’inclusió intracitoplasmàtic eosinòfil (a dalt a la dreta).
Lesió subcutània nodular. Histològicament s’observa un marcat infiltrat inflamatori limfohistiocític, així com una proliferació mesenquimal que expandeix el teixit subcutani i infiltra el teixit adipós.
Proliferació mesenquimal subcutània. Entre les fibres de colàgen normals, s’observen fibroblasts amb el nucli laxe i el citoplasme basòfil, i freqüentment contenen cossos d’inclusió intracitoplasmàtics (a dalt a la dreta). També s’observen histiòcits amb cossos d’inclusió intracitoplasmàtics. Ambdues cèl·lules reben el nom de ‘’cèl·lules de verola ovina’’ (sheeppox cells). La proliferació mesenquimal sovint es descriu com ‘’proliferació mesenquimal atípica’’ donades les seves característiques histològiques. Ambdós trets histològics (les cèl·lules de verola ovina i la proliferació mesenquimal atípica) són trets característics de les infeccions per virus de la família capripoxviridae.
Detall d’una altra zona de proliferació mesenquimal atípica. En aquest cas, s’observa un abundant infiltrat inflamatori linfohistiocític. Sovint els macròfags també presenten cossos d’inclusió intracitoplasmàtics. També s’observen restes cariolítiques i cariorrèctiques en algunes zones (necrosi, a dalt a la dreta).
