El curiós cas de les gallines taronges.
Ens arriba una consulta sobre tres gallines ponedores d’una partida, que van ser apartades de la cadena per presentar una coloració taronja molt intensa de la pell. Ens n’envien dues per a fer-ne un diagnòstic, pel que es procedeix a la seva necròpsia. Durant aquesta, observem que les gallines presenten signes de masculinització (sobrecreixement de barba i cresta, augment de mida dels espolons...), així com una coloració ataronjada molt intensa de la pell i del teixit adipós subcutani i perivisceral. Vam realitzar la prova del alcohol-èter mitjançant la qual vam comprovar que aquesta coloració era deguda a l’acumulació de carotenoids.
A més, durant la necròpsia vam observar tumors ovàrics en els dos animals, un d’ells amb presència de masses a les seroses intestinals (metàstasis per sembra). Es va realitzar estudi histològic d’aquests tumors i es va arribar al diagnòstic d’ arrenoblastoma. Aquest tumor es classifica dins els tumors estromals i de cordons sexuals, i es caracteritza per produir masculinització degut a la producció d’andrògens o inhibina. A més, en el cas de les aus és freqüent observar la formació d’estructures molt similars a túbuls seminífers, fins i tot amb presència d’espermatogènesi.
Tot i que aquests tumors expliquen la masculinització de les gallines, la causa de la hiperpigmentació no sembla a priori aclarida (recordem que aquesta era la causa real de la declaració de no aptitud de les canals). Es esperable que tots els animals d’un lot ingereixin el mateix pinso i, per tant, la mateixa quantitat de pigments. Ara bé, les gallines ponedores usualment dipositen una gran quantitat dels pigments que ingereixen en el rovell dels ous, i per això adquireixen una tonalitat ataronjada. Com que aquestes gallines tenien tumors ovàrics i masculinització no estaven produint ous i, per tant, la falta de dipòsit de pigment en els rovells d’ou és la causa de la seva acumulació en el teixit adipós. (AC)
Gallina ponedora amb coloració ataronjada molt intensa de la pell i masculinització (gran mida de la cresta i la barba i dels espolons).
A la retirada de la pell i apertura de la cavitat celòmica s’observa una coloració ataronjada molt intensa del greix subcutani i perivisceral (especialment notable al greix epicàrdic).
Cavitat celòmica d’una de les gallines, en la que s’observa una massa sòlida reemplaçant l’ovari (fletxa). A més s’observa un hidrosalpinx esquerra.
Massa adherida a la serosa intestinal (metàstasis per sembra).
Prova de l’alcohol-èter. En dipositar teixit adipós en alcohol, no canvia de coloració. En canvi, l’èter vira a coloració groga-taronja intensa. Això confirma que el que atorga coloració al teixit adipós són pigments carotenoides, doncs aquests són solubles en èter i no en alcohol. Podeu llegir més sobre aquesta determinació en aquesta entrada.
Detall histològic de l’arrenoblastoma. Es pot observar una neoplàsia heterogènia donat l’origen divers de les cèl·lules que la composen.
Detall histològic d’una estructura intraneoplàsica que recorda a un túbul seminífer. Els nuclis allargats i picnòtics de l’interior del túbul indiquen un cert grau d’espermatogènesi.
