Quines lesions provoca el virus de la Febre de la Vall del Rift?
La febre de la Vall del Rift és una malaltia vírica zoonòtica emergent (endèmica al continent Africà) transmesa mitjançant la picada de mosquits (principalment per espècies dels gèneres Aedes i Culex, ambdós presents a Catalunya) i a través del contacte amb teixits i fluids provinents d’animals infectats.
Tot i afectar a diferents espècies, els remugants són particularment susceptibles, especialment l’espècie ovina amb elevats nivells de mortalitat. Als animals afectats el quadre clínic és variable, inespecífic i acostuma a cursar amb febre i avortaments en animals gestants. En brots de malaltia podrien arribar a l’escorxador animals infectats, amb virèmia però subclínics, sense cap alteració clínica i/o patològica.
Les troballes més significatives en animals que pateixen malaltia solen ser àrees de necrosi miliar, generalitzades, envermellides i/o blanquinoses-grisoses al fetge (hepatitis necrotitzant), així com edema i hemorràgia de la paret de la vesícula biliar, hemorràgies a la mucosa de l’abomàs, esplenomegàlia i limfadenomegàlia generalitzada amb petèquies. També es pot observar presència de sang digerida al tracte gastrointestinal.
Davant d’una sospita és important remetre mostres al SESC de fetge en fresc (PCR) i dels teixits potencialment lesionats (histopatologia) per poder confirmar o descartar la sospita. Tot i que la probabilitat d’infecció és Baixa, és important l’ús de mesures de bioseguretat com l’ús de guants, màscara i ulleres de protecció a l’hora de prendre les mostres.(AC)
Les següents imatges s'han obtingut en el marc d'una infecció experimental realitzada la unitat d'alta biocontenció de l'IRTA-CReSA.
Fetge. Ovella. Sobre la superfície hepàtica s’evidencien àrees miliars multifocals a generalitzades de coloració enfosquida, que corresponen a focus d’hepatitis necrotitzant.
Fetge. Ovella. La vesícula biliar es troba molt tumefacta i a la secció (no present a la imatge) s’evidencia un augment de grossor de la paret amb consistència gelatinosa, fets que són consistents amb un edema de la paret de la vesícula biliar.
Úter. Ovella. Hemorràgies multifocals al endometri, localitzades a les carúncules.
Cor. Ovella. Aquest cas presentava a més equimosis endocàrdiques.
Pulmó. Ovella. La presencia d’escuma a la tràquea i de falta de col·lapse pulmonar són conseqüència d’un marcat edema i congestió pulmonars. Aquest cas, a més, presentava consolidació pulmonar craneoventral.
Fetge. Marrà. Lesió hepàtica similar a la comentada anteriorment. En aquest cas, la vesícula biliar presenta una hemorràgia a la paret.
Ronyó. Marrà. S’observen escasses petèquies a la superfície renal.
Testicle. Marrà.Tot i no ser una lesió habitualment descrita a la bibliografia, en aquest cas ambdós testicles presenten un aspecte envermellit molt intens (hemorràgic).
